La crida tel.lúrica

M'ompliré els narius de l'olor de les pedres nues. Acariciaré l'aire com si fós la primera vegada. Els meus ulls seran de color de mel.

Autoliquidació

Estic de la burocràcia (o burrocràcia, com vulgueu) fins a la monya!
Com ha d´anar bé un món que es basa en tràmist inútils i estèrils? Trobo que Kafka es va quedar curt amb El Castell.
Mai havia estat tant aprop de l'autoliquidació.

Foto addiction

Avui en dia ser un fanàtic de les fotos és del més normal. Veure gent pel carrer fotografiant a tort i dret, coses sublims i cotidianes a la vegada, és el més normal. Ara ja no tenim els problemens de quan erem petits, que s'havien de portar a revelar els carrets i pagar xifres astronòmiques per a cada foto, amb el corresponent negatiu.
El que si que està esdevenint una exentricitat és dedicar-se a revelar, ordenar i enganxar en àlbums les fotos.
Shhhhh, no ho diguis a ningú, però aquesta és una de les meves excentricitats. Per més que carregui el disc dur d'imatges, no em puc resistir a veure-les estampades en paper cuixé. I el pitjor de tot, sóc capaç de perdre hores enganxant-les en àlbums que periòdicament fullejo, mentre faig els meus viatges astrals particulars.
Ho confesso, en matèria fotogràfica sóc de tarannà clarament conservador.

Desconexió

M'agradaria poder prémer un botó i desconectar-me.
No pensar.
No somiar.
No imaginar.

I finalment poder actura sense pensar en les conseqüències, riure del que riuen els altres i dormir com si fos morta.

Mentrestant, continuo pensant, sominat i imaginant, fins i tot quan no vull fer-ho.

Cants de sirena

Sovint somio amb aquesta cambra misteriosa que no existeix
darrere el finestró tancat.

Anaïs Nin. Journal 1 (1931-1934)

Poques pàgines llegides i moltes consultes al diccionari.
Em sembla que no podré evitar la seducció d'aquesta dona. Les seves paraules són com cants de sirena.

El temps tenyeix

El temps ho canvia tot. Les cares, els somriures, els colors, les mirades. A vegades és difícil tornar a veure algú que tens al costat com l'havies vist amb la mirada innocent. També costa recordar sense rancúnia, sense pena.
El temps ho tenyeix tot de gris.

sognami qui come ero
sognami
com'eri tu
non ritorna il tempo per noi
ora sai com'era vero
ora sai com'eri tu

Marea

Els que sóm del Mediterrani no pensem mai en les marees. A mi, voltant pel món, sempre em sorprenen. Em fan entrar com en un estat de hipnosi. Em resulta tant xocant el paisatge provocat per la desaparició del mar, que entro en estat d'ingravidesa, o sigui, deixo de tocar de peus a terra.

Tornant de Bèlgica em van explicar que les marees són conseqüència de l'atracció que la lluna exerceix sobre la terra.

Moltes vegades també sento que la lluna exerceix una mena d'atracció en mi.

No em puc treure del cap les paraules que vaig llegir fa temps a aquest blog: "La vida que no visc em ve a veure mentre somio".

sense títol

M'he passat el matí cantant valsos al pur estil vienès.
No entenc res.

El francès

Apendre idiomes no sempre és cosa fàcil. Diuen que el millor que es pot fer per apendre a parlar qualsevol idioma és buscar-se un nòvio/a o amant que en sigui parlador. Aquest mètode, almenys tradicionalment, no falla.*
A mi parlar francès no se m'ha donat mai bé. Després de fer un curs, vaig abandonar després de les constants crítiques de la professora, francesa fins a la mèdula (en el pitjor sentit de la paraula), respecte la meva mala pronunciació. No sé perquè però és com la meva assignatura pendent.
Avui, a la costa belga, en una ciutat completament destrossada entra la primera i la segon guerra mundial, he trobat un llibre que espero que em serveixi per reconciliar-me amb la llengua francesa. Són els Diaris d'Anaïs Nin (1931-1934). Espero que llegir-lo sigui tan apassionant com una relació transfronterera i em faci sortir finalment de l'armari amb el francès.**

* Em sembla que aquest mètode ha anat a menys, perquè tinc més d'un amic que té parella estranjera i no ha tingut cap interès a paralar la seva llengua materna.
** Qualssevol interpretació no literal és únicament fruit de la imaginació del lector.

Qüestions incidentals

Abans de venir a Bèlgica em van avisar que per aqui només hi ha cues (de trànsit), pederastes i cocacoles en mal estat. Per part meva esperava trobar-hi un país semi-idilic avorrit com cap altre.
Tots els mites, com acostuma a passar, han caigut. Res de cues. Res de pederastes, que de fet per edat ja no em toca! Res de coca-cola.
M'ha sorprès. No hi he trobat res del que m'esperava. Hi he trobat tot el que no m'esperava.
Em quedo amb la Bèlgica flamenca o holandesa.

___________________________________

Els silencis no sempre volen dir el que ens imaginem.

"Calia ara parlar d'aquest diputat mut. Com que Lucien feia poc que freqüentava la casa encara no havia aixecat el vel davall del qual s'amagava aquest caràcter inimaginable. El senyor de Bargeton, que enfonsat en la seva butaca, semblava veure-ho i enetendre-ho tot, i que convertia el seu silenci en una gran dignitat, li semblava prodigiosament imposant. En lloc de prende'l per una roca de granit, Lucien convertia aquell gentilhome en una esfinx temible a causa de la tendència que tenen tots els homes imaginatius a engrandir-ho tot o a donar ànima a totes les formes, i per això va creure que calia afalagar-lo."

Les il.lusions perdudes. Honoré de Balzac

___________________________________

Una hora de sol en 5 dies i semblo una gamba de palamós.

___________________________________

Última hora: ERROR DE PROXI

Extinció

Surto de la Masia que és escola de música. La pluja ha fet caure les noves flors. El vent les fa dansar entre els raigs de sol de la tarda.

Avui he pres consciència de la meva nova lleugersa. Ja no hauré d'apagar més focs. Ara el meu futur el puc decidir jo. Autoimposar-me obligacions i abandonar les cadenes que em volen lligar als arbres que no m'agraden.

Sento un pessigolleig al pit, és el vertigen de l'esdevenidor. Em sento tan lleugera que crec que podria volar.

M'espera el país que ha donat passaport a l'Amélie. Segur que allà hi trobaré alguna de les coses que busco... i sinó seguiré buscant.