dimecres, 23 de gener de 2008

Bologna: el refugi


No sé perquè però Itàlia és per a mi com l'amant maltractador al qual estan enganxades les víctimes. Acabo de tornat de Bologna i encara estic extasida de la seva activitat cultural. La maleta ha tornat plena de llibres, música i dvds; la panxa plena i la sang una mica més calenta.
Itàlia és un país que es defà per moments (justament avui sembla que s'acaba l'era Prodi i torna a comença la cursa electoral en un Estat on és impossible coneixer tots els partits que es presenten), en el qual la gent té més ganes d'embolicar la troca que de contruir, però malgrat els seus mites i les seves penes és un lloc on la cultura encara té un paper important (no han deixat d'enmirallen en França) i on si ets una mica curiós pots disfrutar al cinema, al teatre, llegint llibres que aqui no s'editen a preus més que raonables, disfruntant de la música, i no ho oblidem: menjant més que bé. Reivindico el viatge a Bologna, com un dret estatutari dels catalans, com el viatge a la meca del musulmans, encara que només sigui per oblidar momentàniament les nostres penes culturals (que no són tantes!) i podem entreveure la meravella que és tenir traduit a la teva llengua la majoria de les obres publicades arreu del món.
Recomanació: fins que no arribi aquest dia apendre italià no és mala cosa!! Com a mínim no seran els editors qui decideixin els llibres que heu de llegir.