Volant

És fa estrany viure les coses d'aprop i veure-les de lluny.
Això és el que em va passar ahir durant l'hora llarga que vem seguir la manifestació del "No B-Day" (o sigui No Berlusconi Day).
En canvi, m'agradaria veure d'aprop el que està passant a casa nostra.
______________________

"Un dia, quan més felices en les prometíem, ens van comunicar que estava a punt d'acabar-se el món. Fou un gros trasbals, perquè, a desgrat de les advertències de diverses doctrines i del to categòric d'algunes profecies, ens va agafar per sorpresa."

Assaig General. Pere Calders.

______________________

Quin sentiment més torbador, la nostàlgia.

Coses meves

Tots tenim pensaments que no reconeixeríem davant cap tribunal. A vegades fins i tot se'ns fa difícil, a nosaltres mateixos, acceptar-los.
De fora sóm nets i polits. Aspirem a la perfecció.
Per dins tot foscor i garbuix.
Quan viatges més per dins que per fora, t'alleuja l'ànima veure entrar el sol per la finestra.

Neu de primavera

"In questo mondo, l'anima unita al corpo dà luogo a tre forme di azioni: buone, cattive e innocue."

"En aquest món, l'ànima i el cos donen lloc a tres formes d'accions: bones, dolentes i innòcues."

Neve di primavera. Yukio Mishima

No m'agradaria deixar enrere accions innòcues. Massa inhumà.

Reposar

Mai hauria pensat que la manca de moviment pogués agradar-me. Sempre he buscat que tot fluís, es mogués, canviés.
Ara m'ha sorprès la bellesa de les coses estàtiques. L'encant de la vida pausada.

_______________

Com va dir el meu alumne, jo he vingut a Roma a "riposarmi".

Emigració Dadaísta

Itàlia és un país amb una gran tradició migratòria. Ja des de la unificació de la península itàlica van començar a marxar italians en grans quantitats.

Una prova n'és el MEI (Museo Nazionale Emigrazione Italiana), al Vittoriano de Roma. Un museu que potser quan vens a fer el turista no et crida prou l'atenció, però que és una bona manera de començar a entendre la societat italiana d'ahir i d'avui.

Emigrar ja no és el que era. Tampoc a Itàlia. Ara ja no marxen els pagesos, incapaços de fer rendir les seves terres. Ara marxen els Llicenciats. Itàlia no és una bona sortida.

A Barcelona és ben sabut, que els italians hi arriben a cabassos. No tinc clar que hi trobin el que busquen, però...

____________

Ahir em van preguntar, amb perplexitat:

- Com és que has vingut a Roma, si aquí tots els joves només somien amb marxar?

Jo sense pensar-ho massa, vaig contestar:

-Per compensar tots els italians que hi ha a Barcelona.

Increïblement, els va semblar la millor resposta possible. Tots els italians que tenia al voltant creien que venir de qualsevol país d'Europa per establir-se a Roma era un acte clarament mancat de sentit.

L'hora del son

Camino. A un ritme acompassat. No importa cap a on, només moure's per no estar quiet.

Sota els meus peus milers de fulles de castanyer seques fan melodies melancòliques.

El sol no vol marxar. L'estiu ens acompanya un dia més.

Faria una migdiada llarga, com si entrés en un son sense retorn.

Cartelloni

Roma és la ciutat més activa, segurament, en tema de cartells polítics sense que necessàriament hi hagin a la vista eleccions. Cartells enganxats uns sobre els altres, a vegades mig arrencats els de sobre creen noves variants divertides (barrejant missatges del Partito Democratico i del Popolo de la Libertà).
Jo crec que la gent d'aquí ni tan sols els veuen. Com sempre, l'excés d'una cosa ens fa immunes als seus efectes.
A la tele italiana passa el mateix. No us podeu imaginar la gran quantitat de debats polítics que es fan al llarg de la setmana. Però sembla que malgrat tot no canvia res.

Objectes inútils

No deixa de sorpendrem com ens lliguem a objectes inútils que ens acompanyen al llarg de la vida i dels quals sembla impossible que ens en poguem despendre. Però de cop, els abandomen i no sentim cap nostàlgia, només ànsia per trobar-ne d'altres que els substitueixin.

Pastís de xocolata

L'olor de xocolata s'escampa per tota la casa. És dolça, massa dolça, mareja.
Així em sento, massa dolçor al meu voltant.
La caiguda serà molt dura, des de tant amunt.

Entendre

És curiós com un idioma és alguna cosa més que una manera determinada de comunicar-se. A la pròpia llengua hi va lligada una determinada manera de veure i viure la vida, encara que moltes vegades no ens n'adonem.
Seria preciós, no tan sols tenir la capacitat d'apendre idiomes, sinó d'anar més enllà, entendre'ls en tota la seva plenitud.

Apendre a parlar una llengua és qüestió de paciència i esforç. Entendre-la de veritat és tota una altra cosa.

Les mateixes notes, en un altre idioma.

Dormir, o no dormir

"S'adormia, s'estava adormint; sentia com la son s'escolava dins seu com l'aigua dolça i profunda, com s'insinuava en les seves venes, dissolent un pinyol molt dur de por, ira i angoixa que s'havia format dintre seu. Va somriure; pel seu esperit ja desfilaven tot d'imatges confuses (...)
I de sobte es va despertar, com si algú li hagués donat una empenta a l'espatlla. Es va redreçar, es va asseure al llit, va encendre el llum i va mirar el rellotge que hi havia al costat del llit, juntament amb les monedes, l'encenedor, el mocador i les claus. Només havia dormit uns minuts, cinc o sis a tot estirar."

El metre d'ànimes. Irène Némirovsky.

Quan de temps s'ha d'estar en un lloc per sentir-t'hi com a casa? Quantes nits fa falta dormir en un llit per dormir-hi com un àngel?

A Roma m'hi sento com a casa, però la son encara no m'abraça dolça i tèbiament.

Vigili del fuoco

Sembla que tot em va de cara. Els tràmits que des de casa semblaven difícils s'han solucionat només arribar. Com es diu en italià ho tenim tot sistemato (tot està a lloc). Ara només resta disfrutar de l'experiència romana.

Roma-Espanya, relació en flames:
No vull pensar que és cosa de la clarividència, però avui, primer dia que passejava pel centre de Roma, em dirigia tota feliç cap a Piazza Navona. Volia buscar un llibre a la Libreria Spagnola, just al costat de l'Instituto Cervantes.
Només arribar a Navona he sentit una sirena que es disparava, i quan he arribat davant de l'Instituto he vist que sortia fum de l'edifici. El Carabinieri ho han confirmat. S'estava cremant!
Cinc minuts més tard han arribat els bombers (aqui, Vigili del Fuoco) i s'han posat a treballar.
No voldria pensar malament, però arribo a Roma i Cervantes crema.

Felicitat

"Qui no sap ser feliç no pot fer res per la felicitat dels altres."

André Gide

Començo a fer farcells. He descobert roba que no recordava que tenia, i ni tan sols sé perquè la guardo.

Enyoraré el vermuts del diumenge a 12h, els dinars amb amics, el sol sortint cada matí de darrera el mar ...

Dimenge marxo. Ara n'he près conciència.

Somriure burleta

Amb un somriure burleta a la cara miro el caos que m'envolta. Enrenou físic (amuntegament de roba preparada per empaquetar, expedients interminables sobre la taula, ...) i caos mental.
Com si amb el sol desaparagués part del meu passat, somric mentre miro endavant, no se sap ben bé cap on.

_________________

Es fa estrany pensar que deixaràs la monotonia de cada dia enrere, per adquirir-ne una de nova aviat, de ben segur.

_________________

Els record ocupen molt poc.
Les capses n'ocupen massa.
M'agradaria anar per la vida més lleugera d'equipatge.

Foc

La cremor del foc a la pell. Els ulls enlluernats per les flames. Somnis de llum i foscor. Els violins sonen frenètics i els gossos dormen amb la respiració compassada.

Nostàlgia

La vida passa entre rentadora i rentadora.

Algú va dir que plorar de felicitat no té sentit, quan s'és feliç s'ha d'aprofitar i deixar les llàgrimes pels mals moments. Per això no penso plorar.

Tinc nostàlgia dels moments que no s'esdevindran.

Percepció

M'agradaria parlar dels somnis. D'aquelles imatges que ens acompanyen mentre dormim, que ens fan ballar el cap, i fins i tot a vegades ens fan creure en una realitat alternativa.

Voldria entendre perquè els morts reviuen en somnis, i fins i tot hi envelleixen. Perquè les dents em cauen una vegada rere l'altre, o bé els absimes apareixen i desapareixen.

Seria bonic arribar a la percepció total del meu propi jo, però no tinc clar que valgués la pena.

Por de mi

Por a la tranquilitat, a la felicitat, al sol que no es pon mai, als somriures que no es marceixen.
Por a la realitat, a l'esdevenidor.
M'agradaria poder apretar PAUSE i deixar les coses tal i com estan. Ser feliç amb un pollastre a la taronja i els somnis del desconegut.

————————————————————

"Jo vull experiències reals que m'alliberin de les meves fantasies, dels meus somnis."

Journal 1 (1931-1934). Anaïs Nin

Reinvenció

És curiós com corren les notícies, com canvien de boca en boca.
Aquests dies que he decidit donar un petit gir a la vida, deixar temporalment casa i feina, m'adono que la notícia corre més ràpid que jo, i el que és pitjor de tot, que els últims en assabentar-se'n ja em reversionen la meva pròpia versió.
Alguns diuen que me'n vaig darrere un home, perquè probrissó què faria per aquelles terres ell sol (com si ja no ho hagués fet abans). Altres em diuen que me'n vaig sola a fer una estudis que ni jo mateixa coneixia que estiguessin dins els meus plans de futur. Altres creuen que me'n vaig i no voldré tornar mai més.
La veritat és que em fa riure el convenciment amb què la gent m'exposa les meves pròpies pretensions de futur. Tan és així que he decidit donar-los la raó a tots.
De moment ja he decidit dos dels cinc llibres que m'emportaré: LA CUCINA NAZIONALE ITALIANA i NIHONGO (Japonés para hispanohablantes).
Ja ha començat el compte enrere.