Biblioteques en decadència

Les biblioteques ja no són el que eren. Des de ja fa uns anys, en lloc d'acumular el màxim de llibres possible per fer-los accessibles a tothom (almenys a tots aquells que estem interessats en els llibres), es dediquen a despendre-se'n. Aquest és el cas de les biblioteques de la diputació de Barcelona que acostumen a tenir a l'entrada una tauleta amb tot de llibres que pots agafar lliurement i endur-te'ls a casa. I no només ho fan aquest tipus de bibioteques, sinó que també ho fan les universitàries, que fins i tot venen els seus propis llibres a 1 euro per recollir diners per la Marató de tv3!
Sembla ser que els bibliotecaris ja s'han afartat de classificar i arxivar llibres, i el més fàcil per acabar amb l'agonia laboral és desfer-se de objecte de la mateixa.
Tot això ho explico perquè fa cosa de un mes (Déu meu com passa el temps!) vaig anara a una biblioteca municipal de Catalunya i a l'entrada (com el que ja s'ha convertit en una tradició de la nostra terra) hi havia una taula plena de llibres amb un cartell que hi deia: "Pots agafar el llibre que vulguis".
I jo, que no acostumo a estar-me de res, en vaig agafar un. Més que res perquè em va fer gràcia el títol Sach de gemechs. Jo no ho sabia, però resulta que aquest llibre de poesies és boníssim. El signa Lo gaiter del Besòs,que és el pseudònim del Ramon Solsona Sancho.
Us transcriuré un dels seus poemes perquè crec que val la pena. ReDéu, si al final hauré de donar les gràcies a la desídia dels bibliotecaris!

Tarda de diumenge

S'escola lentament lo sol oblic
arran de les parets del cementiri,
la tarda va caien amb dolç martiri
en un paratge brut de Montjuïc.

Escampades les restes del picnic,
no diuen res la Pepa i lo Baldiri,
ella fa mitja sense que ell la miri,
que porta lo Puyal dintre l'abric.

Corrua d'autos plens de pecadors
-los vidres entelats, gemecs que callen-;
sobre la runa s'aixerranca un gos.

Matar l'avorriment és lo que costa,
fins, morts d'avorriment, los morts badallen,
mentre, avorrit, lo sol se'n va a la posta.

Per què ens enamorem?

"Em sembla que ens enamorem perquè amb el temps ens avorrim de nosaltres mateixos i volem entrar en algú altre. (...) Volem entrar en un desconegut per poder-lo conèixer, fer-lo nostre, com un llibre, un paisatge. I de fet després, quan l'hem absorbit, quan ens n'hem alimentat fins que s'ha convertit en part de nosaltres mateixos, comencem a aburrir-nos un altre cop. (...) Ho veus, t'avorreixes! I sense saber-ho comences a tenir ganes d'una altra cosa, d'altres móns, d'altres fantasies. És veritat, un mariner en terra amb el cap ple de paisatges pot estar un any, dos anys rodant per carrerons, però arriba un dia que li torna a agafar el desig de navegar i te'l trobes al port mirant el mar amb nostàlgia."

Goliarda Sapienza
L'Art de Viure (La Campana, 2007)
L'Arte della Gioia (Stampa Alternativa, 2006)

Francesc Pujols, un filòsof heterodox

Puc confessar que Francesc Pujols ha esdevingut una de les meves dèries literaries (si és que es pot dir així) des que vaig llegir el llibre Francesc Pujols per ell mateix d'Artur Bladé. Aquest home excèntric (Pujols) i que a l'hora és fruit del seu propi temps, és interessant per la seva personalitat i trajectòria personal, però sota la ploma de Bladé esdevé tant atractiu que et quedes enganxat a la seva personalitat, marcada per la ironia, que es tant prolífica en la nostra terra.

Com no podia ser d'un altra manera aquest St. Jordi em va regalar l'última novetat sobre Francesc Pujols, el llibre de Joan Cuscó (que si no m'equivoco és Filòsof i Musicòleg, o aquests són els rumors que corren per internet): Francesc Pujols, un filòsof heterodox.
Ja fa uns dies que me'l vaig acabar (les últimes plujes van fer el seu servei), i la veritat és que no trobava el moment d'escriure'n alguna cosa.

De Francesc Pujols em quedo amb dues idees:
1. El coneixement, que ens fa lliures, és la base de la plenitud espiritual.
2. La Veritat depèn de la intel.ligència, la Bellesa de la sensibilitat i el Bé de la voluntat.

Tot plegat el va portar a proposar la Relegió Científica Catalana, que segons diu Pujols "superarà el catolicisme (...) perquè la religió és un fet natural que brolla de la realitat, i com que podem estudiar la realitat, la religió ha de ser científica".

Us deixo amb una cita del llibre:

"La moral no és una presó imposada per la religió. La religió i la moral no depenen l'una de l'altra. Ben al contrari, la moral és l'expressió de la vida que culmina en l'estètica (en l'art). L'expressió de la voluntat d'aconseguir el màxim d'ésser."

Roger Mas i el "material porno"

Avui he tingut un dia (i el pitjor de tot és que encara no ha acabat) entre resacós i inacabable (d'una lentitud a vegades inimaginable per la ment humana).

A la feina tot gris com sempre, a excepció d'un fet que val la pena recollir en aquest blog (per si es donés al cas que algú pogués interessar o com a mínim li fés passar l'estona...).

Tinc un companya de feina, la qual anomenré T, que podriem dir que té una personalitat inversament proporcional a la meva. Fa un temps li vaig fer descobrir el Roger Mas i va descobrir que la seva música no li interessava el més mínim (fins i tot s'atreveix a dir que té una veu horrible ???!!!!!), però va trobar que el noi estava d'allò més bo. Aquell dia va neixer tot un món de fantasia dins el seu cap. Un món inversament proporcional a la realitat alternativa a la que em transporta, a mi, la música del Roger Mas.

Bé, aclarits els tràmits preliminar el fet que ens ocupa és el següent:

S'acostava l'hora de dinar i la meva empanada mental era de nivell nivell. He deixat volar la ment, o més ben dit, he deixat la ment en blanc i de la meva boca han sortit aquestes paraules:

- Ara el que necessito és anar a un concert del Roger Mas. Fa molt temps que no vaig a un concert seu (ara puc confessar que he anat a uns quants concerts seus en moments de semi-bogeria Massiana).

T, que té la taula situada en diagonal a la meva, ha contestat tota cofoia:

- Ai, si estaria bé anar-hi. Mira a veure quan serà el proper concert!

S'ha aixecat pitant i abans d'adonar-me'n ja la tenia al costat. Jo que obro internet, entro a http://www.rogermas.cat/ i sento que em diu:

- Mira! Material porno! Clica aqui.

- Jo obedient he clicat amb mà ferma.

En aquest moment hem entrat en un d'aquells estats en què entrem quasi-exclusivament les dones, caracteritzat per crits i riures histèrics. Ben bé no sé pas què pensavem trobar-hi...

Internet ha respot ràpid, ha estat qüestió de segons i això és el que ha aparegut a la pantalla:

Sorpreses, i no sé si descepcionades, hem tornat a rellegir, allà on creiem que hi deia "material porno" en realitat hi havia escrit "material promo". Déu meu quin fart de riure. Mentre reiem com boges allà al mig salta T i em diu:
- Mira si les ulleres de sol sol iguals que les meves!
No sé com, però amb un segon la tenia davant somrient amb les seves Ray-ban posades. Jo la mirava mentre pensava:

- Quina putada, el proper concert del Roger Mas és el dia 24 de maig, a les 11 i mitja de la nit, a més de 100 km de casa...

Nota: Tot això ha passat en estricte horari laboral.

Italia sono io

Itàlia és com un plat de pasta que sempre ve de gust menjar-se'l. És aquell idioma que quan l'aprens et sorprèn per la seva proximitat i a la vegada et meravella amb aquelles paraules tant boniques, que són un poemes en si mateixes. Itàlia és la bellesa de la imperfecció perfecte. Per això m'agrada tant, és la bellesa humana que defuig de la simetria, de la perfecció.

Le Petit Ramon: ELS ULLS OBERTS

Ahir a la nit concert de Le Petit Ramon a l'Heliogàbal.
Es pot resumir en una paraula: formidable.
La música en català de qualitat és com un taca d'oli que s'escampa lentament però sense fre.
Aqui en teniu un prenda.
Espero que us agradi.

07. El ulls oberts

Fico el sucre al cafè i amb la cullereta faig palanca. Aixeco la parpella: ja he obert un ull. Obro l'aixeta, em mullo, primer els peus: ja he obert l'altre l'ull. Déu meu quin fred que fa! Serà millor estirar-se, nu sota la colxa amb Petroni al costat. Em mullo la panxa i després em mullo els peus: ja he obert els dos ulls. Ja he obert els dos ulls per mirar-te a tu. A tu! De jove només tenia futur i ara només tinc paraules. Vaig pensar que podia estimar-te. Addicte a la desolació de les barres mullades. Vaig pensar que podria estimar-te. Per fora dec semblar un imbècil i per dintre ho sóc. Vaig pensar que podria estimar-te. Em mullo la panxa i després em mullo els peus: ja he obert els dos ulls. ja he obert els dos ulls. Ja he obert els dos ulls.

Temps de deliri

Segons el diccionari d'Enciclopèdia Catalana el deliri és una ¨psicosi més o menys transitòria caracteritzada per un grau determinat d'incoherència i confusió mentals, d'excitació nerviosa i d'al·lucinacions, sobretot de caire visual¨. Dit en altres paraules: aquell estat mental en el que ens trobem quan estem sominat, ja sigui desperts o no, o quan ens dediquem aquella mitjoreta de divagació en la que la ment pren les regnes i els cos es deixa fer.

Delirar és bonic i necessari, però sense passar-nos. És d'aquelles activitats que en accés ens fan allunyar-nos tant de la realitat que a vegades és dificil fer el camí de tornada.

I us pregunareu de què bé aquest deliri meu. Doncs ja ho us ho dic. Les dues últimes pelis que he anat a veure al cine parlaven del mateix: el deliri en el què ens trobem inmersos avui en dia, com a via d'escapament a un vida monòtona i insatisfactòria.

Una la vaig veure a Girona, i es tracta de Lars and a Real Girl. Per cert, aprofito per felicitar als del cines Truffaut que van passar la peli subtitulada en català, TOT UN LUXE! Aquesta peli, que tot i les bones crítiques deixa molt que desitjar, és fluixeta.


L'altra és L'Edat de la Ignorància, del director canadenc de Les invasions bàrbares. Aquesta ja s'identifica més em el tipus de deliri que vivim avui en dia, somiant el que podem arribar a fer o a ser, però no fent res per aconseguir-ho. Tot això barrejat amb la més delirant (i perdoneu la repetició) fantasia sexual, d'aquelles que ja no són creibles ni en ple deliri.

Una peli molt recomanable, per com està feta i pel què si explica. A més, els fans del Rufus Wainright el podraen veure en una actuació d'allò més delirant!