Entendre

És curiós com un idioma és alguna cosa més que una manera determinada de comunicar-se. A la pròpia llengua hi va lligada una determinada manera de veure i viure la vida, encara que moltes vegades no ens n'adonem.
Seria preciós, no tan sols tenir la capacitat d'apendre idiomes, sinó d'anar més enllà, entendre'ls en tota la seva plenitud.

Apendre a parlar una llengua és qüestió de paciència i esforç. Entendre-la de veritat és tota una altra cosa.

Les mateixes notes, en un altre idioma.

Dormir, o no dormir

"S'adormia, s'estava adormint; sentia com la son s'escolava dins seu com l'aigua dolça i profunda, com s'insinuava en les seves venes, dissolent un pinyol molt dur de por, ira i angoixa que s'havia format dintre seu. Va somriure; pel seu esperit ja desfilaven tot d'imatges confuses (...)
I de sobte es va despertar, com si algú li hagués donat una empenta a l'espatlla. Es va redreçar, es va asseure al llit, va encendre el llum i va mirar el rellotge que hi havia al costat del llit, juntament amb les monedes, l'encenedor, el mocador i les claus. Només havia dormit uns minuts, cinc o sis a tot estirar."

El metre d'ànimes. Irène Némirovsky.

Quan de temps s'ha d'estar en un lloc per sentir-t'hi com a casa? Quantes nits fa falta dormir en un llit per dormir-hi com un àngel?

A Roma m'hi sento com a casa, però la son encara no m'abraça dolça i tèbiament.

Vigili del fuoco

Sembla que tot em va de cara. Els tràmits que des de casa semblaven difícils s'han solucionat només arribar. Com es diu en italià ho tenim tot sistemato (tot està a lloc). Ara només resta disfrutar de l'experiència romana.

Roma-Espanya, relació en flames:
No vull pensar que és cosa de la clarividència, però avui, primer dia que passejava pel centre de Roma, em dirigia tota feliç cap a Piazza Navona. Volia buscar un llibre a la Libreria Spagnola, just al costat de l'Instituto Cervantes.
Només arribar a Navona he sentit una sirena que es disparava, i quan he arribat davant de l'Instituto he vist que sortia fum de l'edifici. El Carabinieri ho han confirmat. S'estava cremant!
Cinc minuts més tard han arribat els bombers (aqui, Vigili del Fuoco) i s'han posat a treballar.
No voldria pensar malament, però arribo a Roma i Cervantes crema.

Felicitat

"Qui no sap ser feliç no pot fer res per la felicitat dels altres."

André Gide

Començo a fer farcells. He descobert roba que no recordava que tenia, i ni tan sols sé perquè la guardo.

Enyoraré el vermuts del diumenge a 12h, els dinars amb amics, el sol sortint cada matí de darrera el mar ...

Dimenge marxo. Ara n'he près conciència.

Somriure burleta

Amb un somriure burleta a la cara miro el caos que m'envolta. Enrenou físic (amuntegament de roba preparada per empaquetar, expedients interminables sobre la taula, ...) i caos mental.
Com si amb el sol desaparagués part del meu passat, somric mentre miro endavant, no se sap ben bé cap on.

_________________

Es fa estrany pensar que deixaràs la monotonia de cada dia enrere, per adquirir-ne una de nova aviat, de ben segur.

_________________

Els record ocupen molt poc.
Les capses n'ocupen massa.
M'agradaria anar per la vida més lleugera d'equipatge.

Foc

La cremor del foc a la pell. Els ulls enlluernats per les flames. Somnis de llum i foscor. Els violins sonen frenètics i els gossos dormen amb la respiració compassada.

Nostàlgia

La vida passa entre rentadora i rentadora.

Algú va dir que plorar de felicitat no té sentit, quan s'és feliç s'ha d'aprofitar i deixar les llàgrimes pels mals moments. Per això no penso plorar.

Tinc nostàlgia dels moments que no s'esdevindran.

Percepció

M'agradaria parlar dels somnis. D'aquelles imatges que ens acompanyen mentre dormim, que ens fan ballar el cap, i fins i tot a vegades ens fan creure en una realitat alternativa.

Voldria entendre perquè els morts reviuen en somnis, i fins i tot hi envelleixen. Perquè les dents em cauen una vegada rere l'altre, o bé els absimes apareixen i desapareixen.

Seria bonic arribar a la percepció total del meu propi jo, però no tinc clar que valgués la pena.

Por de mi

Por a la tranquilitat, a la felicitat, al sol que no es pon mai, als somriures que no es marceixen.
Por a la realitat, a l'esdevenidor.
M'agradaria poder apretar PAUSE i deixar les coses tal i com estan. Ser feliç amb un pollastre a la taronja i els somnis del desconegut.

————————————————————

"Jo vull experiències reals que m'alliberin de les meves fantasies, dels meus somnis."

Journal 1 (1931-1934). Anaïs Nin

Reinvenció

És curiós com corren les notícies, com canvien de boca en boca.
Aquests dies que he decidit donar un petit gir a la vida, deixar temporalment casa i feina, m'adono que la notícia corre més ràpid que jo, i el que és pitjor de tot, que els últims en assabentar-se'n ja em reversionen la meva pròpia versió.
Alguns diuen que me'n vaig darrere un home, perquè probrissó què faria per aquelles terres ell sol (com si ja no ho hagués fet abans). Altres em diuen que me'n vaig sola a fer una estudis que ni jo mateixa coneixia que estiguessin dins els meus plans de futur. Altres creuen que me'n vaig i no voldré tornar mai més.
La veritat és que em fa riure el convenciment amb què la gent m'exposa les meves pròpies pretensions de futur. Tan és així que he decidit donar-los la raó a tots.
De moment ja he decidit dos dels cinc llibres que m'emportaré: LA CUCINA NAZIONALE ITALIANA i NIHONGO (Japonés para hispanohablantes).
Ja ha començat el compte enrere.

Perfecte imperfecció

M'adono que la majoria de complexes humans tenen a veure amb la voluntat d'assolir una perfecció estètica, que a mi moltes vegades em resulta poc interessant.
M'agraden les imperfeccions en el caràcter, que creen aquells girs inesperats en les relacions. M'agrada aquella dent que en lloc de mantenir-se rígida i recta defug del lloc que li havia estat assignat.
Les nostre imperefeccions ens fan especials.

"La paura del mondo produce cristalli nella scrittura. Uno tende alla perfezione, alle frase cristallizzate, impeccabili, alla lucentezza dura delle gemme, solo per scoprire che la gente preferisce gli scrittori sciatti, incompleti, disordinati, gli scritori più dispersivi, perché è più umano. Ai goielli, essi preferiscono le imperfezioni umane, l'umidità del sudore, cattivi odori, balbettii. Tutto questo io lo metto nel diario, per dare al mondo solo goielli."

"La por del món produeix cristall en l’escriptura. Tendim a la perfecció, a les frase cristal·litzades, impecables, a la lluminositat de les pedres precioses, tan sols per descobrir que la gent prefereix els escriptors descurats, incomplerts, desordenats, els escriptors més dispersos, perquè és més humà. A les joies, prefereixen la imperfecció humana, l’humitat de la suor, les males olors, tartamudejos- Tot això ho poso jo al meu diari, per donar al món tan sols joies."

Anaïs Nin. Il Diario. Volume secondo 1934-1939.

Mal de cap

Vaig veure un documental sobre manicomis i malalts mentals en el qual un metge passava visita als pacients hospitalitzats, i a un dels malalts li preguntava com es trobava. L'home, d'uns cinquanta anys, es tocava nerviosament el cap i deia que li feia mal.
El metge, impassible li preguntava si creia que la medicació era la causant del mal de cap i l'home contestava:
- Si, la medicació i ... l'alt grau de coneixement de les coses.

_____________________

És dur tenir aprop algú que camina per un sender tenebrós, pel qual temps enrera hi has passejat tu mateix, i no poder transmetre el coneixement assolit durant el teu trajecte sobre les plantes miracoloses que el poden salvar i les venenoses que el poden fer caure en malsons inacabables.

_____________________

Són les tres passades de la matinada, torno d'un comiat de soltera i tinc mal de cap.
Bona nit als que dormen.

Migració

Se'm fa estrany deixar la casa on he viscut des dels sis anys. On els meus fantasmes em consolen els dies de tristesa i m'acompanyen els dies de felicitat.

Sóc així d'anormal. He viscut, es pot dir, pràctiment la totalitat de la meva vida a la mateixa casa. Hi he sigut una nena riallera, una adolescent ofuscada i una dona enamorada que gaudeix dels petits (i grans) plaers de la vida en parella.

Ara migro. Deixaré de viure en un poble. Èxode rural i transfronterer.

No sé si la Città Eterna m'espera, però jo si que l'espero a ella, i amb molta ànsia.

Es fa estrany esperar l'invevitable.

Per fi...

ACABAT.

Vertigen

Trobo que cada dia tenen menys hores el dies, menys dies els mesos i menys mesos el anys. Fa vertigen veure com s'esfuma el temps sense possibilitat d'aturar-lo o ralentir-lo, encara que sigui per un breu instant.

Ahir a la tarda, el cap trèbol.

Avui a la tarda, el cap inquiet.

I demà?

Tot el món

Nova York és un micro-món. Hi ha gent de tot el món, pots parlar-hi tants idiomes com siguis capaç que sempre hi haurà algú que et pugui contestar.

Però al marge del idiomes, potser el que més m'està impactant de la diversitat a aquesta ciutat és presència jueva.

Tot i que ja sabia que NY hi viuen molt jueus m'ha sorprès sobretot trobar-n'hi tants d'ultra-ortodoxos, sobretot al barri de Williamsburg a Brooklyn. Sembla increïble que en un lloc tan cosmopolita (si aquesta expressió encara es pot fer servir) i persisteixin comunitats tant retrogrades.

La ciutat que no dorm mai

Ja ho deia Sinatra quan cantava New York, New York que aquesta és la ciutat que no dorm mai. I no m'estranya que sigui així, hi ha masses coses a fer, masses coses per veure, massa gent que camina (perdó, corre) pels carrers.
És difícil que algú no li agradi Nova York (a excepció d'aquelles persones que només aspiren a viure aïllats a la muntanya lluny de tot i tothom), perquè hi ha de tot i més per a tots els gustos.
A mi m'està provocant una espècie de contradicció. M'agrada molt, hi viuria. Això si, no vulguis viure-hi sense calers, perquè llavors NYC deixa de ser la gran poma atractiva per convertir-se en la depradadora dels sense nom.

ídols

En una habitació de Manhatan escolto Manel (al Delicatessen de no se quin dia). Al meu portatil diu que són les 5;41 de la matinada, però jo sé que li he de restar unes quantes hores.
Com sóc, i visitant Nova York per primera vegada, volia veure el Woody Allen tocar, encara no sabia on. Amb la obstinació fanàtica que a vegades m'abdueix, vaig buscar i rebucar per aquest maremagnum que és internet i vaig torbar el dia i hora de la cita: Cafè Carlyle a les 8:45 pm, Woody Allen en concert.
Ai! però el que no esperava, il.lusa de mi, és que dues copes de Riesling ens costessin 217$ !!!
Avui he decidit matar el meus ídols.

Recordatori

És estrany no anar a l'hora amb els que t'envolten. No viure amb la mateixa intensitats els mateixos moments, no ser feliços els mateixos dies, ni plorar les mateixes nits.

Durant molt temps he rigut per fora i plorat per dins. Ara que he deixat de plorar, sento més aprop els que ploren d'amagat.

Aquesta pluja d'estiu és com un recordatori per no oblidar les llàgrimes que he vessat i les que vessaré.