dijous, 26 de maig del 2011

kafka i el seu fill



Sota un canyís, envoltada d'una calor persistent, llegeixo aqui records allà.

Allà és un altre temps i un altre lloc, però els personatges tenen les mateixes angoixes i preocupacions que els que ens passegem avui per aqui. O potser no són ben bé les mateixes.


"Descarregàvem capses de llet condensada i, mentre mirava un palet gronxant-se sobre la barana, em vaig dir que quan tornés a casa obriria una llibreria al Village. Seria una llibreria de segona mà, especialitzada en literatura del segle vint. Recordo que la idea em procurava una certa escalfor. Vaig treure les mans de les butxaques i les vaig estrènyer ben fort. Obrir una llibreria és una d'aquelles quimeres persistents, com viure de la terra o navegar al voltant del món."



Pensar en la idea de tenir una llibreria també em procura una certa esclafor. I viure de la terra.

Sembla que esperi que em donin una bona patada per començar a procurar-me escalfor.

_______________


Potser el moll de la qüestió de la relació pares-fills és la por del pares de deixar de ser ells mateixos.


"Pobra dona, va dir Saul tornant al tema de la mare, és molt dur per a ella. És una persona intel·ligent, però tots els impulsos que té són maternals i esterotipats. Intueix que es tracta d'una posició falsa, però no ho pot evitar."


1 comentari:

El capità Nemo ha dit...

Viure de la terra? Et veig subversiva...