dijous, 30 de juny de 2011

Perdent la perspectiva

No és fàcil mantenir la perspectiva d'una vida que a vegades es presenta massa llarga i altres increïblement fugaç.
Et despertes un matí i veus que el tren ha marxat sense tu. Angoxa, primer. Després, pena. I al final, molt al final, recobres la perspectiva, et mires de lluny.
Milers de trens passaran. Alguns ja coneguts i altres inimaginables. I t'aixecaràs cada matí per agafar-los amb la mateixa alegria d'abans. Així, fins que adormida ja no n'agafis mai més cap.

Cap comentari: