divendres, 24 de juny del 2011

Dies de dormir poc i menjar menys.
Llàgrimes vessades pel racons.
Volia reternir-te, però t'he hagut de deixar marxar.
Ara, sento el buit al meu voltant.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Ho sento, sigui el que sigui...
Una abraçada d'ànims!