dilluns, 18 de juliol de 2011

Des-confiança

Creia que em coneixia.
Creia que sabia què m'esperava en un futur (més o menys immediat).
Creia que era feliç.
Creia que el feia feliç.
Desperto d'un llarg son i reconec les noves oportunitats.
Fa por saber que res és com creiem.
No vull desconfiar del futur (més o menys immediat).
Em deixaré portar, almenys el cos, fins a on em deixi la ment.

1 comentari:

Vida ha dit...

Les creences ens empresonen sovint...