diumenge, 6 de febrer de 2011

Retalls


He canviat el blog per una màquina de cosir.

Les hores se m'escolen entre fils i retalls.

He deixat de pensar en el passat i imagino futurs incerts.


________________


Divendres al vespre estava en un bar, i a la taula del meu costat una parella (sembla que no feia massa que es coneixien) intentaven mantenir viva una conversa que no semblava interessar gaire a la noia (el que intentava mantenir-la viva, la conversa, era un noi). Ells, imersos en aquella espècie de neguit que provoquen les cites, ni tan sols em veien. I jo, que els mirava mentre escoltava amb atenció les narracions del mascle en zel, vaig pensar que ja no podria soportar hores interminables de cites que no porten enlloc (en el millor dels casos a un premi de consolació).


_________________


"Com hauria pogut descriure tot allò? Tal i com havia dit anys enrere un metge d'edat respectable, el qui no ha viscut res explica de tot, però el qui ha viscut molt arriba un moment que no té res més a dir."


2 comentaris:

Vida ha dit...

Idò a cosir, vinga...

El capità Nemo ha dit...

Escolta, no és per dir, però aquesta màquina de cosir de la fotografia és el model que té la meva mare (no hauria dit mai que presumiria d'això).