Perfecte imperfecció

M'adono que la majoria de complexes humans tenen a veure amb la voluntat d'assolir una perfecció estètica, que a mi moltes vegades em resulta poc interessant.
M'agraden les imperfeccions en el caràcter, que creen aquells girs inesperats en les relacions. M'agrada aquella dent que en lloc de mantenir-se rígida i recta defug del lloc que li havia estat assignat.
Les nostre imperefeccions ens fan especials.

"La paura del mondo produce cristalli nella scrittura. Uno tende alla perfezione, alle frase cristallizzate, impeccabili, alla lucentezza dura delle gemme, solo per scoprire che la gente preferisce gli scrittori sciatti, incompleti, disordinati, gli scritori più dispersivi, perché è più umano. Ai goielli, essi preferiscono le imperfezioni umane, l'umidità del sudore, cattivi odori, balbettii. Tutto questo io lo metto nel diario, per dare al mondo solo goielli."

"La por del món produeix cristall en l’escriptura. Tendim a la perfecció, a les frase cristal·litzades, impecables, a la lluminositat de les pedres precioses, tan sols per descobrir que la gent prefereix els escriptors descurats, incomplerts, desordenats, els escriptors més dispersos, perquè és més humà. A les joies, prefereixen la imperfecció humana, l’humitat de la suor, les males olors, tartamudejos- Tot això ho poso jo al meu diari, per donar al món tan sols joies."

Anaïs Nin. Il Diario. Volume secondo 1934-1939.