La Catalunya màntrica

Amb aquest títol, ara que ja s'ha acabat la campanya electoral, podria semblar que vull parlar de la capacitat repetitiva del polítics a l'hora d'intentar convence'ns (no sé si s'escriu així¿?) que els votem. Però no.
A part d'estudiar (per unes oposicions que no crec que em portin a enlloc), també he sentit la necessitat vital de continuar existint. El dijous vaig anar a l'AUDITORI a veure Mazoni (que com ja vaig dir em van agaradar molt quan els vaig veure a La Garriga). Al concert van tocar un parell de cançons noves que a part de ser molt bones recordaven clarament els cants màntrics que mitjançant la repetició transporten l'ànima a un altre estadi. Sembla increible que una banda tant roquera pugui continuar tocant rock i a la vegada apropar-se a la música oriental, però he de dir que Mazoni no són els primers que veig que s'apropen al mantra. Fa uns mesos, el Roger Mas va fer un concert a la casa Elizalde (en el cicle de Músiques Místiques)en el que a través del seu repertoti de tota la vida i algunes cançons noves va apopar-se de manera magistral a la música mística màntrica. Va ser un concert màgic!
Mai hauria dit que els cantautors catalans estiguessin tant aprop de l'espiritualitat budista. Deu ser que els catalans ja hem deixat de ser aquells petits burgesos que tant ens han estereotipat i ara ens podem emmirallar amb altres cultures sense por de pedre la nostra pròpia. Visca la Catalunya màntrica!
Per cert, encara no m'he recuperat de l'espectable del guitarrista dels Mazoni! No es pot explicar amb paraules.