dilluns, 19 de maig de 2008

Biblioteques en decadència


Les biblioteques ja no són el que eren. Des de ja fa uns anys, en lloc d'acumular el màxim de llibres possible per fer-los accessibles a tothom (almenys a tots aquells que estem interessats en els llibres), es dediquen a despendre-se'n. Aquest és el cas de les biblioteques de la diputació de Barcelona que acostumen a tenir a l'entrada una tauleta amb tot de llibres que pots agafar lliurement i endur-te'ls a casa. I no només ho fan aquest tipus de bibioteques, sinó que també ho fan les universitàries, que fins i tot venen els seus propis llibres a 1 euro per recollir diners per la Marató de tv3!
Sembla ser que els bibliotecaris ja s'han afartat de classificar i arxivar llibres, i el més fàcil per acabar amb l'agonia laboral és desfer-se de objecte de la mateixa.
Tot això ho explico perquè fa cosa de un mes (Déu meu com passa el temps!) vaig anara a una biblioteca municipal de Catalunya i a l'entrada (com el que ja s'ha convertit en una tradició de la nostra terra) hi havia una taula plena de llibres amb un cartell que hi deia: "Pots agafar el llibre que vulguis".
I jo, que no acostumo a estar-me de res, en vaig agafar un. Més que res perquè em va fer gràcia el títol Sach de gemechs. Jo no ho sabia, però resulta que aquest llibre de poesies és boníssim. El signa Lo gaiter del Besòs,que és el pseudònim del Ramon Solsona Sancho.
Us transcriuré un dels seus poemes perquè crec que val la pena. ReDéu, si al final hauré de donar les gràcies a la desídia dels bibliotecaris!

Tarda de diumenge

S'escola lentament lo sol oblic
arran de les parets del cementiri,
la tarda va caien amb dolç martiri
en un paratge brut de Montjuïc.

Escampades les restes del picnic,
no diuen res la Pepa i lo Baldiri,
ella fa mitja sense que ell la miri,
que porta lo Puyal dintre l'abric.

Corrua d'autos plens de pecadors
-los vidres entelats, gemecs que callen-;
sobre la runa s'aixerranca un gos.

Matar l'avorriment és lo que costa,
fins, morts d'avorriment, los morts badallen,
mentre, avorrit, lo sol se'n va a la posta.