dimarts, 28 de juliol del 2009

Manumissió

En dret Romà la "manumissió" era la ficció jurídica mitjançant la qual els esclaus recuperaven o adquirien per primera vegada la llibertat. Passaven a ser anomenas Lliberts.

Tots, en un moment o altre de la vida, sóm alliberats per algun amo (real o fictici) que ens reté.

És angoixant comprovar que la llibertat a vegades pesa més que la submissió.

____________________________

El somni que m'hauria agradat tenir:

Estic dreta en un habitació ni massa gran ni massa petita. S'hi respira un aire diferent, com si hi hagués menys oxigen i menys gravetat, provocant-me un efecte psicotròpic que em fa sentir bé.

Davant meu tres portes de colors llampants, amb les següents lletres inscrites a cada una d'elles: A, B i C.

Miro pel pany de la primera porta i em veig a mi caminant amb fermesa per la meva realitat, sembla que tot és pla i tranquil. No tinc ganes d'obrir-la, ja sé què hi trobaré a dins.

Intrigada intento obrir la segona. És tancada amb clau, per més que m'hi esforci no puc obrir-la. El forat del pany és massa petit i no puc veure res a través de la petita escletxa. Paro l'orella i sento plor i rialles. Desconcertada m'allunyo de la porta, amb un neguit creixent.

Finalment, davant la tercera porta, no sé què fer. L'obro? Escolto? La por al desconegut em fa dubtar, però suaument faig anar la maneta del pany i la porta s'obre suament, descobrint a poc a poc una sala il·luminada per una llum ataronjada. És com un gran saló càlid, on hi corre un aire fresc, envoltat de portes amb totes les lletres de l'abecedari. Algunes estan mig obertes i se m'insinuen.

5 comentaris:

Bohemi (Resident) ha dit...

La tercera porta. Tot serà que, entrant-hi, escollim també la C i ens trobem amb tot un altre seguit de portes. Ha llegit El jardín de los senderos que se bifurcan de Jorge Luis Borges?

http://www.literatura.us/borges/jardin.html

La Intransigent ha dit...

Estimat Bohemi:
Potser és pecaminós dir-ho, però no he llegit mai Borges.
Resta com a assignatura pendent.

La Intransigent ha dit...

Ja no no puc dir que no l'he llegit mai.

Potser si que volia dir el mateix que Borges amb el meu somni imaginari:
"A diferencia de Newton y de Schopenhauer, su antepasado no creía en un tiempo uniforme, absoluto. Creía en infinitas series de tiempos, en una red creciente y vertiginosa de tiempos divergentes, convergentes y paralelos."

Bohemi (Resident) ha dit...

Exacte!

RUFUS ha dit...

Anaves al mateix pas que el reputat Borges.
És allò del pensament etern fossilitzatg