dimarts, 8 de setembre de 2009

Que algú et trobi

El mapa dels sons de Tokio. Una decepció. Suposo que ningú pot ser sublim eternament.
No m'entengueu malament. No és una peli dolenta, senzillament no ha respost a les meves expectatives.
L'únic que m'ha agradat és el missatge que n'he tret, i entenc que totalment subjectiu:
Tots som illes impenetrables. Ningú sap qui sóm en realitat excepte nosaltres mateixos, si mai arribem a mirar ben al fons nostre. En la nostra solitud interior, busquem a fora algú que ens acompanyi en aquest carreró solitari que és la vida.

4 comentaris:

Violette ha dit...

Sembla interessant el missatge. Però a mi les pelis d'aquesta directora em deprimeixen. No trobo mai el moment de veure-les... Les veig de retruc o sento comentaris que em dissuadeixen de veure-les directament.

Anònim ha dit...

'sublim eternament'? Parteix del supòsit que la Coixet alguna vegada ha estat sublim? Preguntes, preguntes, només surten preguntes. Què has vist de la Coixet? coneixes la definició de la paraula sublim? ...

Frannia ha dit...

Ara ja tinc la resposta. Doncs també n'estic d'acord amb aquesta visió teva. Sí, supòs que això és el que em deprimeix. Però sempre hi ha un rerefons d'esperança, com deia, i pens que es troba precisament en aquesta capacitat de canvi.
Anònim, no sé si sublim, però a mi (i veig que a La Intransigent) la Coixet em sembla molt bona. Respecta-ho.

La Intransigent ha dit...

Violeta: les pelis de la Coixet son tristes, però a una persona vital i sensible com tu segur que t'encantarien. No deixis de veure-les!

Anònim:Quantes preguintes...
Per mi si que ha estat sublim alguna vehgada, però tampoc ś necessari que ho hagi estat per la resta de la humanitat. Aquesta és la gràcia, no?
Sublim: d'allò que suscita una emoció pregona per la seva altíssima bellesa, immensa grandesa, pel fet que ultrapassa la comprensió humana.
Crec que les he vist totes (i aclareixo que Elegy no em va agradar gens, tampoc estava gens sublim en aquest cas).

Frannia: d'aquesta setmana no passa que demani el llibre. De veritat em fa molt il.lusió llegir-lo. A vegades penso que tu i jo ens assemblem una mica...