És estrany no anar a l'hora amb els que t'envolten. No viure amb la mateixa intensitats els mateixos moments, no ser feliços els mateixos dies, ni plorar les mateixes nits.
Durant molt temps he rigut per fora i plorat per dins. Ara que he deixat de plorar, sento més aprop els que ploren d'amagat.
Aquesta pluja d'estiu és com un recordatori per no oblidar les llàgrimes que he vessat i les que vessaré.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada