diumenge, 4 d’octubre del 2009

Mal de cap

Vaig veure un documental sobre manicomis i malalts mentals en el qual un metge passava visita als pacients hospitalitzats, i a un dels malalts li preguntava com es trobava. L'home, d'uns cinquanta anys, es tocava nerviosament el cap i deia que li feia mal.
El metge, impassible li preguntava si creia que la medicació era la causant del mal de cap i l'home contestava:
- Si, la medicació i ... l'alt grau de coneixement de les coses.

_____________________

És dur tenir aprop algú que camina per un sender tenebrós, pel qual temps enrera hi has passejat tu mateix, i no poder transmetre el coneixement assolit durant el teu trajecte sobre les plantes miracoloses que el poden salvar i les venenoses que el poden fer caure en malsons inacabables.

_____________________

Són les tres passades de la matinada, torno d'un comiat de soltera i tinc mal de cap.
Bona nit als que dormen.

5 comentaris:

rhanya2 ha dit...

Fa una mica de por tot plegat...

La Intransigent ha dit...

és la millor manera de descriure la mea nit d'ahir.
Terrorífica.

RaT ha dit...

Comiat de solters/es? mamaporrr! i si, sovint l'alt coneixement de les coses també mamapor...

Ets a Roma? quina ciutat més maravellosa

Frannia ha dit...

Tots els camins, encara que siguin igual de tenebrosos, són diferents i qui els ha de passar ho ha de fer, no queda altra. Cap consell ho evitarà. Descansa...

La Intransigent ha dit...

Rateta: certamentb la combinació de les dues coses és massa.
A Roma me n'hi vaig al novembre. Comencaré llavors les cròniques a la romana.

Frannia: justament estic d'acord amb tu, perquè no pots fer res ... per evitar algunes coses.
Avui he descansat. Estic amb un costipat de campionat!