dimecres, 16 de desembre del 2009

Fred

A Roma ha arribat un front siberià. Pel carrer la gent transita sota una capa flonja de roba. A alguns amb prou feines pots veure'ls el rostre.

Mentre a fora fa un fred que pela, jo llegeixo històries de deserts i sang.
_________________

"Són temps de pidolar, temps de robar. Temps de cavalcar per on no cavalca cap més ànima que la seva. Ha deixat enrera la terra boscosa i el sol crepuscular declina al seu davant al fons d'un interminable solc i la foscor s'escampa com una tronada i el vent fred fa escarritxar les herbes. El cel nocturn està tan atapeït d'estrelles que amb prou feines hi queda una mica d'espau negre, estrelles que cauen tota la nit dibuixant arcs implacables i així i tot el seu nombre no disminueix mai."
Meridià de sang. Cormac McCarthy

1 comentari:

rhanya2 ha dit...

Aquí també, noia... Fa un fred glaçat. Per una vegada, el clima i les llumetes de Nadal fan conjunt.