divendres, 5 de març de 2010

Com un poble

Roma és una gran ciutat, però és una mica com un poble.
Jo hi conec molta menys gent que a Barcelona (precisem, en conec poca), i en canvi, m'he trobat coneguts pel carrer més vegades que a Barcelona (de fet diria que a Barcelona no m'hi he trobat mai cap conegut per casualitat).
A més, els veïns del "palazzo" quan et veuen carrer amunt et saluden efusivament, i t'esperen a la porta de casa, a veure si els expliques alguna cosa. Em sembla que a vegades els deixo una mica perplexos, perquè jo seré de poble, però es podria dir que sóc de poble de Suècia.
Tot i que m'hi esforço per ser més del sud, em sembla que no acabo de ser convincent del tot.

_______________________

Ahir a la tarda vaig anar al teatre.
Aquests dies a Roma es celebra un festival de teatre anomenta VERTIGINE, que pretén ser una plataforma per a noves companyies, autors i professionals del Teatre. L'auditorium és el lloc escollit per a les representacions, i el preu de les entrades es pot dir que és gairebé simbòlic (5 eurets).
La obra: Voilà
L'escenografia preciosa. Visualment una obra mestra.
La trama lliure. Potser no ens hauriem posat d'acord tots els que estavem a les butaques sobre el significat del que acabavem de veure, però moltes vegades aqui està la gràcia, no?
Us deixo el video promocional. Val la pena no perdre's el/la cantant/violinista, feia posar la pell de gallina.