dimarts, 2 de març de 2010

Somiar l'absència

La absència que deixa la mort d'una persona és massa gran, el buit massa profund.
Jo no sé si a tothom li passa, però el meu cervell és incapaç d'assumir-ho a curt termini. És per això que cada vegada que ha mort algú que estimava, el primer any de la seva absència, l'he somiat repetidament.
Amb el temps, als somnis, de tant en tant, hi apareixen alguns "d'ells", en situacions inverssemblants que ja no m'apropen al que van ser, sinó tan sols al fet que en el meu subconscient continuen lluitant, contra la meva reticència a recordar, per sortir a la llum.
Avui he somiat amb ella. Aquest any farà 15 anys que no la veig, que no hi parlo. Estava igual que la recordo. Em somreia, i parlavem de bagatel.les mentre passejavem al bosc del costat de casa.
Quan m'he despertat he sentit una forta nostàlgia.

1 comentari:

Frannia ha dit...

A mi m'agrada pensar que són ells que ens visiten, no nosaltres que els somniam. Per què no?