divendres, 16 d’abril del 2010

Si jo fos Déu

Si jo fos Déu, tots tindríeu dret a riure cada dia. Les males herbes deixarien de créixer fins a l'infinit. Mai us aburriríeu.
Si jo fos Déu, us faria plorar cada dia només una mica, mentre una herba presseguera creixeria a l'entrada de casa vostra. I quan no us ho esperéssiu la desídia us sorprendria.
I així mentre us eixugaríeu les llàgrimes i arrencaríeu l'herba, riuríeu amb més plaer i viuríeu amb més intensitat.
Però jo no sóc Déu. Només puc desitjar-vos sort.

1 comentari:

Frannia ha dit...

Un poquet Déu sí que ho som tots. Gran responsabilitat.