diumenge, 4 d’abril de 2010

viatge

Tenia setanta anys, agafà el talla-gespa i marxà cap a Mississipí. Tots els que el veien pensaven que era un boig, però ell sabia que no ho era, i viatjava lentament acompanyat pels camps de blat de moro.
Camins de terra, carreteres estretes, animals morts.
Els ciclistes l'avançaven ràpidament, i ell els saludava amb el seu barret de cowboy. A la nit, els explicava que el pitjor de la vellesa no era la ceguesa i la coixesa. El pitjor de la vellesa eren els records de joventut.
L'avi del talla-gespa no era boig. Només calia mirar-lo de més a prop per adonar-se'n.

Aquesta és la història real de David Lynch.

A voltes és difícil entendre les decisions alienes, si no ens atrevim a mirar-les de més a prop.