dijous, 13 de maig de 2010

avió

Són les vuit del matí i els passatgers floten entre dos països.
Sota els peus, núvols com cotó fluix. Al cap el cel blau.
El sol es reflexa impetuós a l'ala dreta de l'avió.

L'avió comença a descendir. Travessa un boira de núvols, seguint el moviment de les turbolències.
Sota els seus peus, un terra que fa temps que no veu el sol.

Quan baixen de l'avió i posen els peus a terra, ja ningú recorda que havia flotat entre el cel i el núvols.

2 comentaris:

Vida ha dit...

És que això de volar és cosa de somnis. I a vegades, els somnis, els oblidam ràpidament.

La Intransigent ha dit...

Si que és una cosa de somnis...