dijous, 27 de maig de 2010

Café de l'Hôtel de Ville


Dins un cafè de Lausanne m'he sentit com l'actriu secundària d'una peli de cimena francès. El cambrer, de mirada intensa, cabells foscos i barba, ens ha portat la beguda amb mirada severa. Amb els ulls fixos als meus, només un instant, m'ha deixat clar que en aquella pel·lícula nosaltres només podiem ser dos personatges secundaris, dos turistes que escrivien una postal assentats al seu cafè, mentre els seus clients entraven i intercanviaven converses i somriures amb ell. Somriures que ell no responia mai amb un somriure, perquè ell feia el paper de jove israelià que vivia a Suïssa, com si busqués la neutralitat d'aquest país per no haver de sentir mai més la persecució que havia seguit els jueus durant tants anys.

Aquesta és la pel·lícula que jo he vist mentre em prenia un cafè (massa llarg, pel meu gust cada vegada més italianitzat), escrivia una postal i conversava amb el meu company de viatge.

1 comentari:

Vida ha dit...

Preciós lloc. Feliç viatge!