dimarts, 29 de juny de 2010

Caloreta. Sort que tinc un gos.

Caloreta.
Son post-vermut.
No em puc queixar.
Somnis que s'acaben.
Altres que imagino i no sé si s'esdevindran mai.
Caloreta.
Ganes de tranquilitat.
I por a la monotonia.
Sort que tinc gos, i el puc treure a passejar quan l'angoixa em ve a visitar.

1 comentari:

Vida ha dit...

Ei, això ajuda. Jo en aquests casos, que no tinc ni fills ni gos, només em pos a pensar beneïtures i el que és pitjor: a escriure-les :)