dijous, 10 de juny de 2010

Davant i darrere


Però, come diceva mio padre, hai la vita davanti. Peccato che a diciotto anni non la capisci questa frase così semplice: "La vita davanti". Hai un rapporto col tempo alterato. Drogato di false dilatazioni aberranti. C'è una prospetiva di infinito, nel diciottenne, che si può tranquillamente considerare uno dei più consistenti crimini dell'humanità. [...] La porca verità è che capisci cosa significa avare la vita davanti quanto quella si è posizionata tutta dietro. Semplice come la sete.

Però, tal i com deia el meu pare, tens la vida davant. Quina pena que als divuit anys no l'entens aquesta frase tan simple: "La vida davant". Tens una relació amb el temps alterada. Drogat per falses dilatòries aberrants. Es té una prespectiva d'infinit, als divuit anys, que tranquil.lament es pot considerar un dels prinipals crims de la humanitat. [...] La dura veritat és que entens què vol dir tenir la vida davant quan aquesta es posiciona tota darrere. Simple com la set.

Hanno tutti ragione. Paolo Sorrentino.

____________________________________

T'adones del pas del temps el dia que ets sents parlar mentre reprodueixes aquell tòpic que mai havies suportat, però que per estrany que sigui ha pres finalment sentit i forma dins el teu cap.

El pas del temps és així de dur, et porta a la boca totes aquelles paraules que no has entès en el passat, totes aquelles idees que has criticat, tots aquells tòpics que tanta ràbia t'han fet.

Un dia vaig escriure que el temps ho tenyeix tot de gris. Avui, a més, diria que el temps és com una màquina de triturar la carn (potser m'he passat una mica).

1 comentari:

Vida ha dit...

Però és necessari, sinó seríem vampirs o zombis. Temps i persones, binomi indivisible.