dilluns, 4 d’octubre de 2010

Quan es pon el sol

Quan es pon el sol penso que podria dir que no he tingut temps, que la feina em té absorbida, o bé que les activitats extralaborals ocupen tota la meva activitat mental, o fins i tot podria dir que he perdut el temps mirant com creix una mongetera, o que se m'han escolat les hores per l'aiguera mentre peparava un pastís de mores.

Podria enganyar-vos, i enganyar-me.

Però la veritat és que no ha estat culpa del temps, ni de l'espai. Simplement, no tenia ganes d'escriure.

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

doncs compte, que això d'escriure és com menjar o rascar-se; quan comences, no pares

Vida ha dit...

Vols una raó més poderosa? Idò punt. Però si et deixa de passar, n'estirem ben contents.

Dylan Hall ha dit...

Well Whattadya know, yet another great site to add to my reader! Google blog search has you pretty well indexed it seems! you have some brilliant contents!

dodge parts