dimarts, 5 de febrer de 2008

CANÇÓ DE BRESSOL (la flor del malson)

Ens conviden a beure
del cel,
comença el somni, els ulls
tancats.

L'últim espasme et recorda
el teu llit,
la brisa mansa et porta dins
la nit.

Corbs i petxines, pardals i
mussols;
peixos sense espines, tabals
i cargols.

Llum blanca i seca com un
núvol trist;
somriures càlids són parets
que es desfan.

Mira aquest nen!
Ve a buscar el teu alè, no ho
vull pas!
Mira aquest ram!
Et torna el tou dels teus dits.

Mira la por!
Ve a tallar els teus pits, et fa
mal!
Mira la sang!
Brolla de tu o de mi.

Maten la mare, mutilen els
teus.
Caus pel barranc però no
pots cridar!
Et persegueixen però no et
pots moure;
la por se't menja, ni miratge
d'oasi.

Mira aquest nen!
Ve a buscar el teu alè, no ho
vull pas!
Mira aquest ram!
Et torna el tou dels teus dits.

Mira la por!
Ve a tallar els teus pits, et fa
mal!
Mira la sang!
Brolla de tu o de mi.

Prou de malson!
Ja n'estic fart de patir, vull
dormir!
Sí, vull dormir!
Sentir la pau prop de mi.

La son torna a besar els
meus ulls.
No vull fugir, només
descansar.
Demà el sol cremarà els
nostres ulls.
Somnis dolços esperen
dins el coixí.


Roger Mas Les Flors del Somni