CANÇÓ DE BRESSOL (la flor del malson)

Ens conviden a beure

del cel,

comença el somni, els ulls

tancats.

L'últim espasme et recorda

el teu llit,

la brisa mansa et porta dins

la nit.

Corbs i petxines, pardals i

mussols;

peixos sense espines, tabals

i cargols.

Llum blanca i seca com un

núvol trist;

somriures càlids són parets

que es desfan.

Mira aquest nen!

Ve a buscar el teu alè, no ho

vull pas!

Mira aquest ram!

Et torna el tou dels teus dits.

Mira la por!

Ve a tallar els teus pits, et fa

mal!

Mira la sang!

Brolla de tu o de mi.

Maten la mare, mutilen els

teus.

Caus pel barranc però no

pots cridar!

Et persegueixen però no et

pots moure;

la por se't menja, ni miratge

d'oasi.

Mira aquest nen!

Ve a buscar el teu alè, no ho

vull pas!

Mira aquest ram!

Et torna el tou dels teus dits.

Mira la por!

Ve a tallar els teus pits, et fa

mal!

Mira la sang!

Brolla de tu o de mi.

Prou de malson!

Ja n'estic fart de patir, vull

dormir!

Sí, vull dormir!

Sentir la pau prop de mi.

La son torna a besar els

meus ulls.

No vull fugir, només

descansar.

Demà el sol cremarà els

nostres ulls.

Somnis dolços esperen

dins el coixí.

Roger Mas Les Flors del Somni