Joe Strummer m'ha parlat

Diumenge a la tarda. Avui tocava sessió de cine, que com és sabut és una de les millors teràpies per afrontar la terrible monotonia a la que ens transporta el dilluns, dimarts, dimecres, ...

Anavem a veure la peli-documental sobre el guitarrista i cantant de The Clash, Joe Strummer.

Just abans d'entrar al cine, passejant per Gràcia, de la meva voca han sortit aquestes paraules:

- A partir del moment en què he descobert que el que jo faci no pot influir en el món he decidit mantenir-me'n al marge.

No m'esperava cap resposta concreta a la meva sentència, però exactament una hora i mitja després, dins el cinema, de la voca del Joe, la veu de l'exepriència (està clar, la seva) m'ha dit:

- El futur no está escrit. Pensar que un no pot canviar el món és un error, pel sol fet de viure ja ho estàs fent.

DÉU NI DÓ! Ni que m'hagués sentit des del més enllà!

Sincerament he de dir que fins avui la seva vida m'era completament desconeguda (tot i que en la meva adolescència The Clash i en general la música PUNK em tornaven boja). Després de veure la peli de Julien Temple he de dir que m'ha fascinat la seva capacitat per sapiguer trobar el seu lloc en cada moment de la vida. Evidenment, era molt fàcil ser reividicatiu quan els membres del grup no tenien un futur prometedor en la societat, sinó al contrari, es trobaven al marge d'aquesta; però una vegada eren un grup de culte i els sortien els bitllets per les orelles ja era una altra cosa.

Ésser íntegre a una idea tota la vida és impossible, ni que tant sols sigui perquè al llarg de la vida no pots anhelar sempre el mateix. Joe Strummer és un exemple de com ser íntegre sent un mateix en cada moment, sense deixar-te emportar pel teu passat.

Sortint del cine reflexionava sobre tot això, i ho discutia amb el meu company de viatge. Ell, historiador, per defecte profssional m'ha donat la clau: "Aquesta és la problemàtica del S. XX, a partir del moment en què pots tenir diferents problemes al llarg de la vida (a diferència de com passava abans, que si neixies pobre tota la vida tenies el mateixos problemes), és difícil mantenir un ideals immutable, és més fàcil canviar-los a conveniència".

Bé, em quedo amb les paraules del Joe: EL FUTUR NO ESTÀ ESCRIT.