Montaigne per Stefan Zweig

D'una atacada m'he llegit aquest llibre fabulós. És una biografia interessant no només per l'objecte de la mateixa (el filòsof, pensador o com li vulgueu dir, Michel de Montaigne), sinó també pel seu autor.

Començaré per aquest últim.

Aquesta biografia la va escriure Stefan Zweig, escriptor vienès, d'origen jueu, que des del seu exili a Brasil va retre el seu particular homenatge a Montaigne. Buscant per la xarxa he trobat una pàgina sobre Zweig i la seva obra que està força bé. La podeu consultar aqui.

Zweig, escriptor reconegudíssim en el seu temps, és l'autor de múltiples biografies. Però la més interessant de totes és la seva pròpia: El món d'ahir. Memòries d'un europeu. (editat per Quaderns Crema). Va viure amb intensitat el progrés que portà el segle XX a Europa, així com l'arribada dels totalitarismes. Desenganyat de la humanitat, després de viure en primera persona l'ascens i consolidació del nazisme, escrigué des del seu exili al Brasil la seva pròpia biografia de Montaigne. El seu enfocament és genial i universal: vol mostrar el Montaigne que lluitava per trobar el seu propi jo al marge de la societat, aquella parcel·la del jo que Goethe havia anomenta ciutadella i a on no hi pot accedir ningú. És sorprenent i posa la pell de gallina pensar que mentre escribia aquest llibre Stefan Zweig es va treure la vida desesperat i deprimit per la situació mundial.

A aquestes alçades està clar que el llibre me'l vaig comprar per l'autor. De fet de Montaigne en tenia alguns coneixements bàsics que no he recordat fins que he acabat el llibre. Entre aquest hi ha el què vaig apendre d'un del documentals de Alain de Botton que en un moment de lucidesa es van dignar a passar pel 33. En el documental Botton visitava la torre de Montaigne, on voluntàriament es tancava per allunyar-se de totes aquelles coses que li impedien ser ell mateix, i es mostraven les inscripcions en llatí que s'hi va fer.

Montaigne, als ulls de Zweig, apareix com l'home íntegre: aquell que és capaç de no deixar-se portar per la corrent general i decidir el seu propi camí. En definitiva Montaigne representa l'home lliure.

La universalitat del seu pensament i la manera moderna que va tenir de viure la seva vida és el que fan atractiu Montaigne avui en dia.

Amb quedo amb aquest fragment del llibre:

"Montaigne se habría sonreído ante la idea de pretender transferir a otros, y menos a las masas, algo tan personal como la libertad interior, y desde lo más profundo de su alma odiaba a los reformadores profesionales del mundo, a los teóricos y expendedores de ideologías. De sobra sabía que ya és una tarea colosal por sí sola conservar la propia independencia interior."

Montaigne. Stefan Zweig, ACANTILADO, Barcelona, gener 2008.