diumenge, 13 d’abril de 2008

Roger Mas extratel·lúric



Ja tenim nou disc de Roger Mas!
No sé com s'ho fa aquest home per canviar sempre i continuar sent tant bo o encara més.
Les Cançons Tel·lúriques em recorda molt el seu primer disc, però aquesta vegada en lloc de ser un crit a la vida terrenal em sembla que és més un cant a allò extra-terrenal.
Aquest és un disc d'aquells per escoltar de cap a peus, tot seguit, i si pot ser sense fer res en concret, simplemenet gaudir de la música i la veu del Roger que aconsegueix omplir-ho tot.
En algun concert ja havia sentit algunes de les cançons en què musica poemes de Verdaguer i m'havien semblat boníssimes, però després d'escoltar tot el disc sencer ... Les Cançons Tel·lúriques és com un camí ascendent, comença bé i acaba apocalípticament.
El Goigs de la Mare de Déu de Solsona són bons, però és que els contragoigs i recontragoigs són sublims. I en aquest estat de les coses arribes al paradís (Locus Amoenus) de Roger Mas i amb la cançó Sota l'Om t'adones que ja no estas escoltant el seu últim CD, sinó que estas en mig d'un prat llaurat una tarda d'estiu, arrecerat de la calor sota un om, al costat d'un riu petit i t'has adormit. O t'has despertat?

2 comentaris:

Santi ha dit...

He arribat al teu bloc per casualitat. Buscant informació d'aquest disc.
Realment és un disc boníssim.
Felicitats pel bloc

Corint ha dit...

És boníssim. Roger Mas em sorprèn un cop i un altre. A més, si un va escoltant la seva discografia veu que hi ha una continuitat deliciosa, una coherència, un estil, una corrent subterrània permanent i "tel·lúrica".