Francesc Pujols, un filòsof heterodox

Puc confessar que Francesc Pujols ha esdevingut una de les meves dèries literaries (si és que es pot dir així) des que vaig llegir el llibre Francesc Pujols per ell mateix d'Artur Bladé. Aquest home excèntric (Pujols) i que a l'hora és fruit del seu propi temps, és interessant per la seva personalitat i trajectòria personal, però sota la ploma de Bladé esdevé tant atractiu que et quedes enganxat a la seva personalitat, marcada per la ironia, que es tant prolífica en la nostra terra.

Com no podia ser d'un altra manera aquest St. Jordi em va regalar l'última novetat sobre Francesc Pujols, el llibre de Joan Cuscó (que si no m'equivoco és Filòsof i Musicòleg, o aquests són els rumors que corren per internet): Francesc Pujols, un filòsof heterodox.
Ja fa uns dies que me'l vaig acabar (les últimes plujes van fer el seu servei), i la veritat és que no trobava el moment d'escriure'n alguna cosa.

De Francesc Pujols em quedo amb dues idees:
1. El coneixement, que ens fa lliures, és la base de la plenitud espiritual.
2. La Veritat depèn de la intel.ligència, la Bellesa de la sensibilitat i el Bé de la voluntat.

Tot plegat el va portar a proposar la Religió Científica Catalana, que segons diu Pujols "superarà el catolicisme (...) perquè la religió és un fet natural que brolla de la realitat, i com que podem estudiar la realitat, la religió ha de ser científica".

Us deixo amb una cita del llibre:

"La moral no és una presó imposada per la religió. La religió i la moral no depenen l'una de l'altra. Ben al contrari, la moral és l'expressió de la vida que culmina en l'estètica (en l'art). L'expressió de la voluntat d'aconseguir el màxim d'ésser."