L'art de viure

Hi ha tota mena de llibres, els que et fan riure, aquells tant pesats que no pots acabar ni proposant-ho, els què quan s'acaben et deixan insatisfet perquè vols saber més coses del protagonistes, els molt interessants, els normalets, i així infinitat.

L'últim llibre que he acabat (però que de fet ja fa bastant temps que vaig començar) és L'art de viure de la Goliarda Sapienza. És un llibre que feia un temps que volia llegir, i el fet desencadenant va ser un post que va penjar la Marieta (com agrada aquesta facilitat que tenen els valiencians pel diminutiu) des de El seu país d'Itàlia.

Amb aquest llibre m'ha passat una cosa estranyíssima. No l'he pogut llegir tot seguit, sinó que per desconectar he hagut d'anar-hi alternant altres llibres. A més, acabar-lo ha estat gairabé una odissea.

Però no us equivoqueu, m'ha agradat molt. Fins i tot és d'aquests llibres que quantes més hores fa que l'has acabat de llegir més refelexions et fa venir al cap.

Per fer una síntesi simple del llibre, aquest és la vida d'una dona a Sicilia des de principis del Segle XX fins a finals dels anys 60. Ara bé, la vida de la Modesta (la protagonista) no és sinó una excusa per plantejar al lector algunes de les grans preguntes de l'existència humana. El llibre, que sembla estar escrit tot seguit com si l'autora l'hagués abocat al paper per treure's un pes de sobre, a més de ser una visió interessant de la història d'itàlia, també planteja altres dificultats humanes que només es poden resoldre vivint: l'amor, les relacions sexuals, el coneixement i l'aprentatge, l'alliberament de les dones, la criança dels fills... I no només això, és una lliçó: el coneixement i la llibertat no comporten sempre l'arribada d'un món millor (lliçó que representa a la perfecció el fill de la protagonista). L'únic que queda (aquest és el cas de la protagonista) és la felicitat madura que dóna el fet de de no arrepentir-se de res.

Un bon llibre per recomanar.

Platja camí de Taormina (Sicilia)