Es pot resumir en una paraula: formidable.
La música en català de qualitat és com un taca d'oli que s'escampa lentament però sense fre.
Aqui en teniu un prenda.
Espero que us agradi.
07. El ulls oberts
Fico el sucre al cafè i amb la cullereta faig palanca. Aixeco la parpella: ja he obert un ull. Obro l'aixeta, em mullo, primer els peus: ja he obert l'altre l'ull. Déu meu quin fred que fa! Serà millor estirar-se, nu sota la colxa amb Petroni al costat. Em mullo la panxa i després em mullo els peus: ja he obert els dos ulls. Ja he obert els dos ulls per mirar-te a tu. A tu! De jove només tenia futur i ara només tinc paraules. Vaig pensar que podia estimar-te. Addicte a la desolació de les barres mullades. Vaig pensar que podria estimar-te. Per fora dec semblar un imbècil i per dintre ho sóc. Vaig pensar que podria estimar-te. Em mullo la panxa i després em mullo els peus: ja he obert els dos ulls. ja he obert els dos ulls. Ja he obert els dos ulls.
2 comentaris:
És una lletra de Le petit Ramon?
És de Le Petit Ramon, i en concret és la cancó que surt al video que vaig fer al concert (i aquesta vegada està tota sencera).
Escolta-la que val la pena!
Publica un comentari a l'entrada