dissabte, 13 de desembre de 2008

Necessito

Un dia qualsevol en un teatre qualsevol, després d'un dia estranyament gris i fosc, tant sols dos compassos de música se m'apareixen com el paradís terrenal. La vida es torna lluminosa, i se'm dibuixa un somriure a la boca.

Que curiosa és la ment.

M'adono que necessito la boira per gaudir del dies assoleiats, necessito estar trista per riure amb més alegria i sobretot necessito el fred per disfrutar de la calor.

Que trista una vida planera i agradable, que no deixa apreciar la bellesa dels moments simples i perfectes.