Un dia qualsevol en un teatre qualsevol, després d'un dia estranyament gris i fosc, tant sols dos compassos de música se m'apareixen com el paradís terrenal. La vida es torna lluminosa, i se'm dibuixa un somriure a la boca.
Que curiosa és la ment.
M'adono que necessito la boira per gaudir del dies assoleiats, necessito estar trista per riure amb més alegria i sobretot necessito el fred per disfrutar de la calor.
Que trista una vida planera i agradable, que no deixa apreciar la bellesa dels moments simples i perfectes.
Gildo
Fa 15 anys
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada