"La calma i el silenci necessaris al savi tenen un no sé què de dolç i d'enervant com l'amor. L'exercici del pensament, la recerca d'idees, les contemplacions tranquil.les de la ciència ens prodiguen delícies inefables com tot allò que participa de la intel.ligència, els fenòmens de la qual són invisibles als nostres sentits exteriors. Per això ens veiem sempre obligats a explicar els misteris de l'esperit amb comparances materials. El plaer de nedar en un llac d'aigua pura, enmig de roquissers, de boscúries i de flors, sol i acaronat per un oreig tebi, donaria als ignorants una imatge ben lleu de la felicitat que experimentava quan la meva ànima es banyava en les carícies de no sé quina inspiració, quan les imatges d'una veu desconguda regalimaven dintre del meu cervell palpitant."
La pell de xagrí. Honoré de Balzac.
Entrades
2 comentaris:
Sàvies paraules de Balzac, i si no m'erro, en magnífica traducció de Ramon Vinyes, berguedà universal, 'el savi català' de García Márquez.
Si senyor! Magnífica traducció de Ramon Vinyes, tot i que l'exmeplar que tinc jo (comprat per 2 euros al mercat de st Antoni) té molts errors tipogràfics(!)
Publica un comentari a l'entrada