diumenge, 4 de gener del 2009

Tempus Fugit


Castellterçol, divendres 2 de gener de 2008. 18:50h.

Una dona qualsevol entra a la carnisseria. Mentre l'atent el fill del carnisser, preparant-li minuciosament uns entrecots de vedella tal i com li ha ensenyat a fer el seu pare, la clienta distreta observa els trossos de carn que descansen dins la càmera frigorífica. Mentrestant, la dona del carnisser feineja preparant alguna comanda. De cop s'atutra i li diu, amb marcat accent d'Osona, al seu fill :

- Noi, vas molt ràpid, però mira com has tallat això, tot tort. Sembla que t'empaitin!

El fill tot concentrat se la mira i li diu pausadament:

- Oh, és que el temps s'escapa!

La clienta al sentir la seves paraules se li escapa un mig somriure, i pensa que és ben cert que el temps s'escapa, i cada vegada més depressa.