"El viatge en tramvia havia estat com un malson. Si no en recordés tan clarament les conseqüències, estaria temptat de pensar que realment va ser un malson. Estar-me a la parada, sentir els ocells i veure sortir el sol va ser com despertar. Però despertar d'un malson no t'alleuja necessàriament. També pot fer que llavors t'adonis bé d'allò terrible que has somiat, potser fins i tot de quina terrible veritat has trobat en el somni. M'en vaig anar cap a casa amb les llàgrimes que em queien i fins a Eppelheim no vaig poder parar de plorar."
El lector. Bernhard Schlink
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada