dimarts, 10 de març de 2009

Escriure


He començat, i ja estic acabant, l'últim llibre editat en català de l'Amélie Nothomb.

Si fós escriptora m'agradaria ser ella. Em fascina com encadena les paraules de manera tant senzilla i tant sublim. M'atrau la seva intel·ligència i la seva erudició.

Els seu llibres són la defunció del barroquisme literari.

Ni d'Eva ni d'Adam m'ha fet sentir nostàlgia del país del sol naixent. De l'ascens al mont Fuji, que mai he fet. De les passejades nocturnes per Matsumoto abraçada pel silenci i la penombra reconfortant dels carrers. De les hores perdudes al Starbucks de Shibuya veient la multitud creuar el carrer sense tocar-se.

2 comentaris:

Violette ha dit...

Després del que expliques, la llegiré. Encara no ho he fet mai...
Gràcies per parlar-ne.

La Intransigent ha dit...

Espero que t'agradi tant com a mi. Jo la vaig descobrir amb el llibre
Metafísica dels tubs. Em va fascinar. És el llibre que he regalat més.