dimecres, 25 de març de 2009

Mentir


Quan penso en les persones que basen la seva vida en mentides, m'aclapara imaginar l'estat d'ansietat en què han de viure si volen que les seves mentides siguin coherents i creïbles.
Jo mai hauria pogut ser un agent del Mossad, la CIA, el MI5 o la KGB. Suposo que la meva fisonomia ja no ajuda gaire a l'engany, però el meu cervell en qualsevol cas no hi està preparat. M'haurien descobert abans de començar.

L'única cosa de la que sóc capaç és abstenir-me de parlar d'aquelles coses que no vull compartir. Però fins i tot en aquests casos em sento que no dic la veritat, que el meu silenci és part d'una mentida.

"Des de fora no es veu si un es nega o reconèixer res o si tan sols actua amb discreció, té consideracions i evita qüestions delicades o escàndols. Però el qui se n'amaga, ho sap perfectament. I, en unes relacions, l'ocultació és tan consumptiva com les variants espectaculars de la traïció."

Quan vaig llegir aquest fragment de El lector, em vaig recordar a mi mateixa en infinitat de situacions en què m'he amagat en el silenci.
És cert que quan deixes de parlar de les persones que has perdut et sents com si les traïssis.

2 comentaris:

Bel ha dit...

"Qui vol mentir, gran memòria ha de tenir".

hola intransigent! continuo llegint-te

La Intransigent ha dit...

Jo també continuo llegint-te, quan meń dones l'oportunitat.
:-)