dilluns, 1 de juny de 2009

Dieta Mediterrània


No oblidaré mai el dia en què una companya de feina, tornant d'un cap de setmana de tres dies em va dir:
- Quina putada això dels caps de setmana de 3 dies, oi?
I jo que li dic:
- Oi tant! (pensant que, després d'haver oblidat que havia treballat alguna vegada, havia de tornar a la setè pis i mig).
I ella que em contesta:
- Si, és que això de tenir tres dies de festa va fatal, trenca la rutina.

Hi penso ara, que s'acaben els tres dies de festa més ben aprofitats dels últims temps (bé, potser exagero, però l'enyor pel passat ja es dóna a les exageracions).

Pop a la gallega, pop català amb els Manel a Mollet, camps acabats de segar a Osona, i Pau i el seu germà vista des de sota la manta, mig recargolada al sofà. Gràcies Gorina, amb el Sala 33 i la programació de les obres mestres de la filmografia actual catalana, a més de fer-nos gaudir mirant la tele (cosa que no passa gaire sovint) demostres a tothom que no s'ha de mirar horitzó enllà per trobar el millor cinema, sinó tot el contrari. I de postres, cicle Jim jarmush.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ai, aquell POPPPPPPP!!!!!!!!

arnau ha dit...

Ai popet, la, la, la, la... l'enèssim tentacle, la, la, la, la, la