A lectures em convides...

"Kit no podia continuar pensant; ja no hi havia més imatges dins el seu cap. Tan sols tenia consciència de la suavitat de la bata de llana a ferc de pell, així com de la proximitat i l'escalfor d'un ésser que no li feia por. La pluja repicava contra els vidres de les finestretes."

El cel protector. Paul Bowles.

L'arquitecte-poeta m'ha deixat aquest llibre. Es va sorpendre quan li vaig dir que no me l'havia llegit i pocs dies després me'l va portar. Mentre el llegeixo l'imagino viatjant pel Marroc amb el cel protector de fons.

Em va fer gràcia el comentari que em va fer quan me'l va donar:

- Potser no t'agradrà, perquè quasi mai coincidim en gustos.

De fet, no havia pensat mai que no coincidissim en els gustos, però potser vist en fred és mig veritat... (imagino que tot això deu tenir a veure amb el fet que no sóc fan incondicional dels Manel).

No l'he acabat, però m'està agradant. I m'agrada també el fet inesperat de la seva lectura. No és res del que tenia pensat llegir, ni tampoc s'assembla massa al que llegeixo normalment (si és que es pot dir que les meves lectures han tingut mai un fil conductor).