dissabte, 12 de setembre del 2009

re-descobriment


Em redescobreixo. I m'agrada.
Potser totes les pelis que m'havia fet sobre mi només eren pel.lícules. Potser finalment em veuré al mirall i em reconeixeré. O potser no.
M'és igual, el tragecte no està tan malament, a vegades.

2 comentaris:

Corint ha dit...

En tothom hi conviu l'ésser imaginat i l'ésser que respira, parla, camina...
Potser el més raonable seria no perdre mai de vista cap dels dos "jo".

La Intransigent ha dit...

El que passa és que a vegades no és tan fàcil distingir entre l'ésser imaginat i el que parla i camina.