dissabte, 7 de novembre de 2009

Dormir, o no dormir

"S'adormia, s'estava adormint; sentia com la son s'escolava dins seu com l'aigua dolça i profunda, com s'insinuava en les seves venes, dissolent un pinyol molt dur de por, ira i angoixa que s'havia format dintre seu. Va somriure; pel seu esperit ja desfilaven tot d'imatges confuses (...)
I de sobte es va despertar, com si algú li hagués donat una empenta a l'espatlla. Es va redreçar, es va asseure al llit, va encendre el llum i va mirar el rellotge que hi havia al costat del llit, juntament amb les monedes, l'encenedor, el mocador i les claus. Només havia dormit uns minuts, cinc o sis a tot estirar."
El metre d'ànimes. Irène Némirovsky.


Quan de temps s'ha d'estar en un lloc per sentir-t'hi com a casa? Quantes nits fa falta dormir en un llit per dormir-hi com un àngel?

A Roma m'hi sento com a casa, però la son encara no m'abraça dolça i tèbiament.

1 comentari:

Frannia ha dit...

Aviat...ja ho veuràs. Les llars les feim nosaltres...