dilluns, 23 de novembre de 2009

L'hora del son

Camino. A un ritme acompassat. No importa cap a on, només moure's per no estar quiet.

Sota els meus peus milers de fulles de castanyer seques fan melodies melancòliques.

El sol no vol marxar. L'estiu ens acompanya un dia més.

Faria una migdiada llarga, com si entrés en un son sense retorn.

1 comentari:

Frannia ha dit...

M'agrada aquesta frase: "moure's només per no estar quiet". I curiosament també en parlo jo avui d'això...