divendres, 13 de novembre de 2009

Pastís de xocolata

L'olor de xocolata s'escampa per tota la casa. És dolça, massa dolça, mareja.
Així em sento, massa dolçor al meu voltant.
La caiguda serà molt dura, des de tant amunt.

3 comentaris:

marta ha dit...

vols dir? I per què has de caure?

Frannia ha dit...

Guadeix...per què sempre pensar en la caiguda? en el futur? T'has llepat els dits amb aquest senyor pastís.

La Intransigent ha dit...

No és pas que vulgui caure. Tan sols és que no em puc treure de sobre la por a la possibilitat de que les coses deixin de ser tan fàcils i planeres (que de fet, no és tan improvable).

El pastis va quedar bastant bé. Crec que va agradar a tothom.Un bon final, per a un bon sopar.