dimarts, 5 d’agost de 2008

10% racionalitat 90% irracionalitat

Per més que intento ordenar la meva vida, adquirir coneixements, apendre dels meus errors i els meus encerts, cada dia tinc més clar que en mi guanya la irracionalitat. Però el més greu de tot és que moltes vegades quan amb llenço a la piscina (i prescindeixo de raonaments i menjades d'olla) és quan més l'encerto.
Al diccionari hi diu:
boig boja: Que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental.
Jo no crec que estigui boja, però és evident que la lleu línia que separa la lucidesa mental de la demència està poc definida.



ALIENATO

Squallidi processi quotidiani con giudizi sommari
in cui sei condannato a un'esistenza formale
d'andamento normale costipato in un ruolo
a cui nessuno si candida...
Pasti a base di EN e di TAVOR per capirci qualcosa
l'ignoranza fa scena, l'intelletto che scema,
sto cadendo di schiena o e' solo una posa?

ALIENATO, ALIENATO
E NON SAPERE CHI HA INIZIATO
ALIENATO PROPRIO COME TE!

Ho dimenticato il tuo nome e quello di altre persone
in un labirinto in cui qualcuno mi ha spinto
Qual'e' il male minore tra osare e temere?
Se la noia si arrampica?
Ho dimenticato anche chi sono in un sogno qualunque
e non ritrovo la chiave, in ogni occhio una trave
che non mi fa vedere come mi chiamo
come mi chiamo... come mi chiamo?

ALIENATO, ALIENATO
E NON CAPIRE CHI E' IL MALATO
ALIENATO, ALIENATO
E DETESTARE D'ESSER NATO
ALIENATO PROPRIO COME ME!
ALIENATO, ALIENATO
E NON CAPIRE COSA E' STATO
ALIENATO PROPRIO COME ME!
ALIENATO, ALIENATO
E NON SAPERE CHI HA INIZIATO
ALIENATO PROPRIO COME TE!

8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

tots tenim un percentatge diferent de racionalitat-irracionalitat que cal saber administrar a cadascuns dels moments.

Me n'alegor que t'hagin agradat les meves desdefinicions de cada dilluns, creades en col.laboració de les meves dues parts: la boja i la racional.

Bel ha dit...

Si l'encertes, potser no ets tan irracional.
Perquè tu mateixa ho dius: on estan els límits?

"Ordenar la vida" és una frase si em permets, un pèl estranya... com es pot ordenar una vida? només coneixes el passat i el present és molt fugisser. Com ho fas?
una manera d'ordenar la vida entenc que podria ser buscant allò que et faci feliç, com a fonament, no? bufff....

records

Santi ha dit...

Ens entestem a raonar-ho tot, ordenar-ho, classificar...com si així les coses fossin més fàcils.
I de cop alguna cosa ens fa veure que no és així, ens fa dubtar del que creiem raonable...i passem el temps intentant justificar-ho tot, perquè què és si no la racionalitat?
Potser hauríem de començar a assumir el "Perquè vull"? (http://es.youtube.com/watch?v=OEMJKwb97cs)
Al cap i a la fi, fins i tot quan ens llencem a la piscina ens assegurem que sigui plena.

La Intransigent ha dit...

Santi, em sembla que tens tota la raó del món.
Bel, està clar que l'objectiu és ser feliç, però jo no em referia a això, sinó que a vegades tinc la necessitat de ordenar literalment la meva vida (la casa, els pensaments, les amistats,...) perquè sembla que tot és més fàcil quan tot i tothom té un lloc determinat (el seu propi paper).

Amb aquesta calor que fa, em sembla que em vaig a llençar a la piscina! I espero que estigui plena!

arnau ha dit...

Tranquila dona, no cal ordenar tant. Només asserenar-se un moment, mirar al cel, respirar fons i encarar-ho tot amb placidesa. Fent que el problemes resultin més lleus i, sincerament, els puguis mirar amb més distància.

L'home dels llibres. Buri.

La Intransigent ha dit...

Algú sap on han anat a parar els comentaris que han desaparegut???

anomenatinutil ha dit...

I al costat de la definició surt una fotografía meva oi??

Ara conyes a part, a vegades actuar i després pensar surt millor. Potser és que hi ha masses variables a tenir en compte, i quan ja les hem analitzat se'ns ha passat l'ocasió.

La Intransigent ha dit...

Finalment han reaparegut els missatges! Misteris de la ciència, o de la meva ignorància...

AnomenatInútil: no hi havia cap foto. Ni la teva ni la meva:-)