diumenge, 31 d’agost de 2008

Estampetes corses (patrocinades per FURGONETA&MANTA)


















Posta de sol a Calvi.























Herbetes asecant-se en una finestra de Sartè.


















U paradisu corsu!
Aigues cristalines amb la ciutat de Bonifaziu al fons.


















Senyalització de transit guixada i foradada per les bales.
Un dels pocs vestigis de l'independentisme corsu.


















Això no és Montserrat!
Còrsega té infinitat de muntanyes diferents, incloses reproduccions de Montserrat.
Hi ha pedres de tots els colors i vegetals de totes menes. Després de recorrer 20 km et sembla haver-te transportat a una altre continent. Totes les muntanyes del món es poden veure en una sola illa.


















Posta de sol al camping a prop de St. Fiurenzu.

Souvenirs que m'he endut de l'illa:
- L'olor a curri que fan els prats i muntanyes corsus, com a resultat de la barreja d'olors que desprenen les herbes aromàtiques que creixen per tot arreu.
- Trenta nou (si 39) picades de mosquit repartides per tot el cos.
- El concert d'acordió que vaig escoltar assentada en un vorera, sota la finestra d'un, que com jo, practicava insistenment melodies tradicionals.

Banda sonora del viatge:
Névoa: Entre les pedres i els peixos.
El paisatge Cors i el Fado, s'adiuen d'allò més. Increïble, però cert.
Joxe Ripiau: Paradisu Zinema.
Havia oblidat que aquest és un dels millors CDs que he escoltat mai.
Le petit Ramon: morts, desastre i barbàrie.
Un exemple més que els que estudien arquitectura tenen tots molt talent, encara que no sempre sigui per fer cases.
Skatalites: From Paris with Love.
Les veus femenines d'aquest disc són brutals.
Pascal Comelade: Mètode de Rocanrol.
La banda sonora perfecte per conduir per carreteres estretes i sinuoses.


5 comentaris:

maria ha dit...

Bentornata, cara. Ja tenia ganetes que tornareu tots! Còrsega és meravellosa.

Anònim ha dit...

Òstia que bo, jo just fa un parell de dies que he tornat de Còrsega també a l'estil furgoneta i manta. He obert els blocs de capçalera i m'he trobat amb la sorpresa del teu viatge corsu.

Un país impressionant, encara prou lligat al món rural. N'he tornat enamorat. Com diuen ells: terra corsa, terra nostra!

Et recomano els grups A Filetta i I Muvrini. És polifonia corsa amb una potència d'harmònics brutal. També vam anar al concert d'unes noies que feien polifonia femenina, molt rar, bonic i ben treballat ... però ara no recordo el nom ... ja em vindrà.

Salut!

La Intransigent ha dit...

Anònim: anava a dir que potser ens vem creuar i tot, però no ho crec, perquè jo no vaig sentir ni a un català!

Ja buscaré aquest grups a veure què, sobretot perquè això de la "polifonia corsa amb una potència d'harmònics brutal" m'ha deixat molt intrigada...

No és que Còrsega estigui ligada al món rural, és que quan deu passar l'estiu i es queden els 4 d'allà l'únic que tenen és la terra i el bestiar, perquè més enllà d'això només hi ha el turisme.

Per mi ha estat un bon viatge, les illes no solen fallar mai... tenen un altre ritme.

Salut a tu també!
I tu no tens cap bloc per tafanejar?

Anònim ha dit...

Sí, tenen molt turisme però del tonto, del de ramat de xais, del que només s'atura on un cartell o una guia els fa aturar. És el turisme que més m'agrada perquè és el més fàcil d'esquivar. Per això dic lo de prou lligat al món rural, perquè vam acabar en més d'una terrasseta de poblets perduts parlant (nosaltres en català, ells en corsu) del temps i dels sentiments que ens lliguen a la terra.

I encara, discrepo amb la frase "Senyalització de transit guixada i foradada per les bales. Un dels pocs vestigis de l'independentisme corsu.", no pas el fet dels senyals que efectivament estan cosits a trets, sinó perquè jo vaig marxar amb la sensació que l'independentisme es respira prou profundament, sobretot a l'interior. De nou em remeto a les converses de terrassa amb Pascal Paoli com a protagonista i al final de concerts on he escoltat l'himne (preciós de debò) de l'illa, dempeus com tothom, amb llàgrimes als ulls, com tothom.

I no, no tinc bloc, sóc un blocaire passiu, un xafarder de la vida. Algun dia potser m'hi animo.
I per cert, sóc l'anònim del recital pujolià de la pedrera, perquè em tinguis situat, encara que els meus post extrallargs ja em delaten prou JAJAJAJAJA

Salut i tira sobretot de A Filetta, et sorprendran (sobretot els cants polifònics originals de monjos medievals, no tant potser les paranoies més modernes carregades de sintetitzador que empastifa).

arnau ha dit...

Certament, l'illa estava plena de cartells de concerts de I Muvrini. Corsica, interessant comunió-connexió-creuament o tot el contrari, personalitat pròpia, d'italians i francesos. Gran espai de la contradicció identitària.