dimarts, 12 d’agost de 2008

Resposta de Francesc Pujols a Marc Fumaroli

Resposta de Francesc Pujols al llibre de Marc Fumaroli, El Estado Cultural, amb més de 40 anys d'antelació.

"EL FRACÀS DE LA CULTURA

Mai l'arbre de la humanitat, que plantat a la terra sota al cel, ha donat tantes florides i granades, veritable tardor de la civilització més alta coneguda, si hom ha de jutjar l'arbre pels fruits, perquè totes les altres cultures que conixem per altes i grosses que hagin estat en els rams de les branques que van conrear, cap té la base científica de la dels temps moderns, que per mitjà de la ciència no sols es diferència radicalment de totes les cultures passades, sinó que les supera totes en contingut cultural pròpiament dit, perquè és la que dóna més coneixement de la realitat.
Segons l'opinió general, aquesta cultura ha fracassat , com van fracassar les altres i deixant de banda les oscil.lacions actives i reactives de generació i de degeneració a les quals estan subjectes els pobles i les races, en llur aspecte col.lectiu, perquè pugen i baixen al compàs de les lleis de la vida, podem dir que si ha fracassat, com diuen, és perquè com quasi totes les passades no ha arribat a ésser prou extensa a desgrat de la seva intensitat, perquè sempre ha quedat reduïda a una minoria, tan lluminosa i resplendent com petita. Ni ha pujat a les classes altes de la societat, que han continuat vivint en la ignorància dels principis científics, per viure mantenint la ciència dels principis de la ignorància, ni ha baixat a les classes baixes que de la cultura moderna només s'han copsat les hipòtesis més o menys relacionades amb el concepte de la vida, emeses pels que han restat vivint en la paranoia de la cultura, enlluernats per la ciènciaque els feia creure que les lleis físiques derogaven les lleis psíquiques.
Vam llegir una vegada que Goebbels, el secretari de Hitler, en anar a començar un discurs, va posar el revòlver damunt de la taula, dient que era per disparar contra el que s'atrevís a defensar la cultura, culpa de tots els nostre mals, segons alguns crítics moderns, i l'altre dia ens deien que el secretari de Mussolini, que no sabem com es diu ni si el que ens ho deia el confomia amb el de Hitler, va dir que dispararia sis trets contra els mateixos defensors de la cultura, com diuen que el general Millán Astray a la Universidad de Salamanca va cridar: "Mori la intel.ligència", després de les paraules del doctor Unamuno. No ens estranya gens la posició d'aquests homes que viuen desconeixent que la causa del fracàs de la cultura no és la cultura mateixa, sinó la manca d'extensió de què parlavem, que demostra i fan veure que el mal no vé de la cultura, sinó de la manca de cultura.
El pòsit científic que avui com avui posseeix la humanitat civilitzada, és suficient per a donar a l'home que la posseeix, un concepte de la vida que l'aparti de tota mena de lluites inútils per aquesta mateixa vida, però aquest pòsit no vessa del vas minoritari que el conté, no perquè el vas de selecció no s'aboqui per vessar damunt de tots els homes, sinó perquè tant els de dalt com els de baix són impermeables a l'aigua de la pluja cultura que vessa. Fora d'aquest nucli científic que, ultra ésser petit, com el pot de la bona confitura, té el defecte greu de l'especialització, que fa que molts savis en un ram del pensament, siguin ignorants en els altres rams, el llevat que seria prou fort per esborrar les supersticions individuals i socials que guarden les classes altes i per esborar les hipòtesis també individuals i socials que porten les classes baixes a viure i a morir com enemics de la humanitat constituïda, no pren en la carn humana i passa ço que ha de passar, que el més gran tresor cultural de la humanitat coneguda no s'aprofiti i vagi al fracàs com les altres civilitzacions que van néixer, viure i morir fora de la ciència.
Els de dalt continuen els mites religiosos que creuen que els han de defensar i sostenir les posicions socials que ocupen, sense veure que són precisament els punts flacs que els porten a la desfeta, i els de baix viuen de mites pseudo científics que creuen també equivocadament que els poden fer assolir posicions socials sòlides i definitives.
Hom dirà que davant d'aquesta impermeabilitat esmentada que no permet que la cultura arribi a totes les capes socials, hem de confessar com els secretaris de l'Hitler i d'en Mussolini i com el general Millán Astray, que si la cultura més alta i més ferma per estar basada en la ciència, ha demostrat el seu fracàs, ningú que tingui cara i ulls i tingui dos dits de front no pot creure en l'eficàcia de la cultura. Comencem per confessar que no sóm ni podem ésser tan pessimistes, però tampoc podem continuar sense fer constar que si de cas haguéssim de confessar la ineficàcia de la cultura, també hauríem de confessar que no sabem com pot ésser substituïda, perquè si el sistema cultura que és el més alt de tots, fracassa, no cal que diguem quin seria el fracàs de qualsevol altre sistema que no li podria arribar ni a la sola de la sabata i forçosament seria pitjor el remei que la malaltia.
Nosaltres creiem que la cultura científica moderna, essent la més alta coneguda de la història, ha fracassat senzillament perquè composta d'una sèria desordenada de ciències particulars que donen una visió parcial de la realitat coneguda, fent passar la visió científica de detall a la visió científica de conjunt, aclarint la perifèria cultural moderna, centre lluminós entre la fosca, perquè arribi als de dalt i als de baix que viuen a les fosques i sigui prou intensa per esvair la visió mística que les classes altes han conservat i per foragitar les visions pseudo científiques que les classes baixes de la societat s'han anat forjant teixint les idees fantàstiques dels teòrics de les doctrines socials que pretenent il.luminar basant-se en el coneixement de les ciències particulars es basen en el desconeixement de la ciència universal que la humanitat necessita com el pa que menja i que Catalunya li proporcionarà complint la missió que Ramon Llull fa set segles li va assignar."

Article publicat a la revista
"Meridià", el 29 de juliol de 1938.