Sense ni cinc

"Perquè, quan t'apropes a la pobresa, fas un descobriment que té un pes especial. Descobreixes el tedi, les complicacions odioses i els primers símptomes de la gana, però també descobreixes la gran compensació de la pobresa: el fet que aniquila el futur. Dins d'uns certs límits, és efectivament veritat que com menys diners tens, menys preocupacions. Quan tens cent francs ets propens a ser víctima del pànic més covard. Quan tens només tres francs sense una gran indiferència, perquè tres francs et permetran alimentar-te fins a l'endemà, i no pots pensar en res més que estigui més enllà. T'avorreixes, però no tens por. Penses vagament: D'aquí a un o dos dies m'estaré morint de gana: impressionant, oi? I després la ment deriva cap a altres coses. Una dieta a base de pa i margarina no deixa de tenir, fins a cert punt, un efecte calmant."

Sense ni cinc a Paris i Londres, George Orwell (Ed 62)