Perquè a vegades estant tant lluny de casa t'hi sents com si hi fossis? Què fa que alguns llocs ens resultin tant familiars sens ser-ho? A vegades són les olors, les mirades del vianants, el riure del que tens al costat... No ho sé. Però ara mateix em podria quedar aqui per sempre.
1 comentari:
sospite que som nosaltres, que té menys a veure amb el lloc concret que amb el nostre estat...
Publica un comentari a l'entrada