dissabte, 6 de setembre de 2008

Metafísica del temps

De petita (i no tant) trobava odiós que als dinars familiars, ja en hora baixa, els adults decidissin acabar de passar la vetllada al sofar rellegint revistes i diaris vells (alguns podien arribar a tenir anys i tot!). No ho entenia, i em feia una representació del que és ser adult d'allò més tediosa.

Ah, amiga meva! Els anys han passat i avui, a desgrat meu, m'he descobert, després d'una sarsuela i un tortell de nata, assentada a un sofà amb la primera revista que tenia a mà. L'he obert i he començat a llegir amb interès. I a hores d'ara ja us deveu imaginar com continua la història... era una revista de MAIG DE 2006!!! I el pitjor de tot és que m'interessava el que llegia: crítiques de pel·lícules vistes (no recordava que fes tant de temps...). M'he trasportat al cine Verdi el dia que vaig anar a veure "Honor de Cavalleria", immersa en els llargs silencis, transportada als prats asoleiats, envolatada de gent menjant crispetes com si el silenci no importés (d'altres directament abandonaven la sala indignats).

Avui sé que el temps està passant sobre meu irremeiablement. Quina putada!

Sort que a l'última pàgina de la revista hi havia un còmic que m'ha fet riure, i aquest és el millor antídot. Aqui us el deixo, perquè segur que també us farà somriure (de fet potser ja el vau llegir fa més de dos anys, però bé...).














Revista BENZINA, maig 2006.El dibuixos són de Seguí.
Si cliqueu sobre la foto s'amplia.

4 comentaris:

maria ha dit...

M'ha fet somriure :-)

Mar Roca i Sol ha dit...

Bones
davant de les últimes accions d'Albert Rivera (c's) us proposo que el dia 11 de Setembre les nostres blogs pengem l'Estelada. Una campanya que he començat sola i que necessita de tots. En el fons són les nostres cases virtuals. Passa'l . Aquí us podeu baixar l'Estelada www.marroca.blogspot.com
Salut

Bel ha dit...

amb lo divertit i saludable que és fer un partidet de futbol al passadís tot just havent dinat o fer una lluita de pessigolles o una escola de verticals o de karate,com a mètode infalible per a anul·lar els efectes de la somnolència post-dinar.... uf! quina enveja poder seure després del dinar a llegir una revista (i més si és un benzina)... ja ho veus, tot depén del punt de vista :-)

La Intransigent ha dit...

Bel: si jo no em queixo, però em sembla que m'atrau més la lluita de pessigolles que la lectura anacrònica al sofà!